---

Presentació a Blanes del llibre “Entre dos banderas”, comparat per la crítica amb “El lazarillo de Tormes”

L’acte el va encapçalar el fill de l’autor, Marcelino Rodrigo, qui va tenir a Blanes la seva segona residència durant 34 anys, i la novel·la transcorre en els temps previs a la guerra civil

La Biblioteca Comarcal de Blanes va ser testimoni ahir al vespre d’un acte prou singular. Es tractava de la presentació de la reedició del llibre Entre dos banderas, de Marcelino Rodrigo Núñez. La singularitat rau en la transcendència que va tenir la novel·la l’any 1967, quan es va publicar, així com pel seu peculiar lligam amb Blanes perdurat ahir perquè va ser justament el fill de l’autor, Daniel Rodrigo Tortosa, qui es va encarregar d’encapçalar la presentació, acompanyat del fotògraf Fernando Olaizola i un representant de l’editorial.

Entre dos banderas és la primera novel·la d’una trilogia que transcorre en els temps previs a la guerra civil espanyola, reeditada ara a través de la col·lecció Thot Narrativa, d’Ònix Editor amb motiu del centenari dels escriptors de la postguerra. Nascut a Tórtoles de Esgueva, una humil població de Castella, l’autor comptava amb una formació escolar bàsica, però era un apassionat dels clàssics de la literatura russa, nordamericana i contemporanis de tots els temps.

El seu lligam amb Blanes rau en què hi va tenir la seva segona residència principalment estiuenca i ocasionalment en caps de setmana durant 34 anys, des del 1968 i fins al 2002, quan va morir. Al llarg de més de tres dècades, Marcelino Rodrigo va seguir conreant la seva estimació per la literatura sent un assidu visitant de la Biblioteca de Blanes, llavors allotjada a la Casa de la Cultura.

Novel·la comparada amb el clàssic “El lazarillo de Tormes”

Finalista del Premi Urriza de Lleida i del Blasco Ibáñez de València, tots dos l’any 1967, Entre dos banderas va ser elogiada unànimement per la crítica especialitzada, que va comparar-la amb un clàssic de la literatura espanyola: El lazarillo de Tormes. L’obra de Marcelino Rodrigo descriu personatges, paisatges i costums d’una Castella encara premoderna, amb un estil propi del castellà popular.


Experiències juvenils, el primer treball fora del cercle protector de la família, el primer enamorament i un dramàtic final que enllaça amb l’inici de la guerra civil, el 18 de juliol del 1936, són alguns dels arguments que fan d’Entre dos banderas una novel·la interessant de llegir. Es tracta, en definitiva, de l’aprenentatge d’un camí que transcorre entre l’amor i la mort, el cel i la terra, el bé i el mal, forçat per un home que, tal com apunta el títol, ha d’escollir entre dos banderes.


Ho fa amb descripcions gairebé fotogràfiques del desconcert del moment històric, la perplexitat de la gent situada entre els dos bàndols del conflicte, l’arbitrarietat de les decisions que es prenien i l’escassa capacitat de reacció que va acusar la gent més humil. Els personatges de la novel·la es manifesten de forma directa, impactant de vegades i de manera sorprenent gairebé sempre. L’experiència d’Entre dos banderas introdueix al lector en un món de sinceritat, envoltat d’un realisme sense maniqueismes, que aporta una altra visió d’una temàtica que forma part d’una història amb reminiscències encara plausibles.

Una obra rescatada d’un injust oblit

Ha estat el seu fill, Daniel Rodrigo Tortosa –que ahir va encapçalar la presentació de la reedició del llibre a Blanes- qui s’ha encarregat de recuperar l’obra, la primera d’una trilogia, aconseguint la justícia literària que es mereix. En el seu moment, tot i les positives crítiques que va conrear així com la destacada rellevància en guardons literaris, Entre dos banderas va patir l’injust oblit que també ha malmès altres grans noms de la literatura moderna.


Una de les raons podria ser perquè va suposar una sotragada al parlar dels moments previs a un enfrontament bèl·lic amb tota una sèrie de conseqüències que avui dia, en ple segle XXI, encara no s’han acabat de superar. Precisament va veure la llum 30 anys més tard, al 1967, perquè era quan tímidament començava a trencar-se el cercle constrictiu que va emmordassar la literatura espanyola durant tant de temps.