Noticia publicada a la web el 05/20/2018 02:52:55 PM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Un emotiu Homenatge a Marcelino Camacho omple el Teatre de Blanes en el centenari del seu naixement
A l’acte central del centenari a comarques gironines han assistit l’alcalde, Mario Ros, el secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte, i la filla de l’homenatjat, Yenia Camacho
El Teatre de Blanes ha allotjat avui al matí un emotiu i multitudinari acte d’homenatge a Marcelino Camacho Abad, l’històric sindicalista i fundador de les Comissions Obreres, en el centenari del seu naixement. Es tractava de reivindicar la figura de l’inoblidable lluitador antifranquista, recordat com una figura clau en la lluita contra la dictadura franquista i en la recuperació de les llibertats democràtiques a l’estat espanyol.
Els principals protagonistes de l'Homenatge a Marcelino Camacho
a Blanes amb motiu del centenari del seu naixement Ha estat l’acte central celebrat a comarques gironines durant aquest 2018, en què es commemora el centenari arreu de l’estat espanyol, després que el cicle es va encetar el passat mes de gener a l’Auditori Marcelino Camacho de Madrid. Definit com a metal·lúrgic, comunista i sindicalista, a Blanes l’homenatge l’han organitzat el PSUC de Catalunya i les CCOO de comarques gironines, amb el suport de l’Ajuntament de Blanes, l’Associació Cultural Joan Comorera i Catalunya En Comú.
Blanes, bressol del naixement de les CCOO al territori gironjí
La raó d’organitzar l’acte aquí enlloc de fer-ho a la capital gironina ha estat sobretot en record i reconeixement a l’intens ambient de lluita obrera que es va viure a Blanes durant els anys 70 en la històrica factoria SAFA. De fet, Blanes va ser el nucli, el bressol on van néixer les Comissions Obreres a comarques gironines. A finals de la dècada dels anys 70, Marcelino Camacho va visitar Blanes amb motiu de la legalització del PSUC després que havia estat fundat pels germans Paco i Maxi Antequera, i pels també germans Ángel i Desiderio Domínguez, referents de la lluita sindical blanenca. Precisament ha estat Maxi Antequera un dels membres més destacat del comitè organitzador de l’acte d’homenatge.

D’altra banda, el darrer ple municipal celebrat per l’Ajuntament de Blanes va aprovar una moció impulsada per ICV-EUiA i Batega per Blanes perquè el consistori reivindiqués la memòria de l’històric sindicalista en el seu centenari. La proposta d’acord va prosperar amb el recolzament del PSC, PDeCAT i ERC. L’acte d’avui diumenge ha comptat amb la participació de l’alcalde de Blanes, Mario Ros; Javier Moreno, del PCE; Carmen Box, de CCOO; Edu Navarro, del PSCU Viu; i Bartomeu Compte, secretari general de CCOO a comarques gironines. S’ha encarregat de presentar-lo la professora Anna Nogué.
Yania Camacho, testimoni de la lluita del seu pare
La convidada d’honor de l’homenatge d’avui a Blanes ha estat la filla del protagonista, Yenia Camacho, qui ha tancat amb les seves paraules la reivindicativa sessió enmig de forts aplaudiments. Bona part de la seva llarga intervenció ha consistit en relatar el perfil biogràfic de Marcelino Camacho, però alhora també ha recordat la magnitud que va arribar a tenir la repressió franquista que va patir son pare en camps de concentració i a la presó. Igualment, ha reivindicat la importància de rescatar i restituir la memòria històrica, i en aquest sentit ha recordat en especial la figura de Gregorio López Raimundo i la seva dona, Teresa Pàmies.
Yania Camacho durant la seva intervenció Enllaçant amb l’actualitat, ha establert un paral·lelisme de la lluita obrera dels anys 70 amb la que protagonitzen ara els avis jubilats, però també de les dones, tal com va quedar evidenciat el passat 8 de març. Emocionada per tot el què s’havia dit sobre son pare i la destacada petjada que ha deixat en el moviment obrer, Yenia Camacho ha compartit amb el públic una de les darreres declaracions que va pronunciar son pare en públic: “Cal seguir lluitant per la pau i la llibertat, però no us n’oblideu de la igualtat”.
Asseguts a primera fila, Antonio Ferro, Maxi Antequera i Julio Agustín Abans de donar l’acte per finalitzat, l’alcalde Mario Ros, ha lliurat a Yenia Camacho una reproducció de l’escut de l’Ajuntament de Blanes en agraïment a la seva participació en l’acte d’homenatge a son pare. La vetllada s’ha tancat definitivament projectant un segon vídeo que resumia en imatges la lluita de Marcelino Camacho, i amb l’himne per excel·lència: La Internacional, que els assistents han corejat com s’ha de fer, amb el puny en alt.
“Ni nos domaron, ni nos doblegaron, ni nos van a domesticar”
L’homenatge ha començat i ha acabat projectant a l’escenari del Teatre de Blanes sengles vídeos commemoratius, un dels quals recollia una de les frases més conegudes de Marcelino Camacho: “Ni nos domaron, ni nos doblegaron, ni nos van a domesticar”. Aquesta declaració d’intencions ajuda a entendre perquè se’l considera una de les figures clau en la consecució dels drets dels treballadors i treballadores arreu de l’estat espanyol.
Nascut a Osma-La Rasa (Soria) el 21 de gener del 1918, la seva ciutat natal és on son pare treballava de ferroviari, i als 17 anys es va afiliar al Partit Comunista. A la Guerra Civil va lluitar en el bàndol republicà, va ser empresonat i es va escapar, però una denúncia el va enviar a un camp de concentració marroquí. Va fugir i va anar a Argèlia, on va conèixer la seva inseparable companya, camarada i muller Josefina Samper.
L’any 1957 va ser indultat i amb la seva dona van decidir tornar a l’estat espanyol, on va treballar com a metal·lúrgic de la Perkins Hispania de Madrid. Poc després, va ser escollit representant dels treballadors a la factoria, i des d’allí va impulsar les Comissions Obreres. Les seves activitats sindicals durant el franquisme, infiltrant-se als sindicats verticals del Règim Franquista, el van portar més d’un cop a la presó.
L'alcalde de Blanes, Mario Ros, durant la seva intervenció de benvinguda El 1972 i 1973 va estar implicat en el ‘Procés 1001’, amb el qual la Dictadura el va voler castigar els dirigents de CCOO. Amb la democràcia i la legalització del sindicat, va ser el seu primer secretari general entre el 1976 i el 1986, a més a més de diputat pel Partit Comunista Espanyol. La biografia de Marcelino Camacho és la de la lluita per les millors condicions laborals dels treballadors i treballadores, i per la consecució de la democràcia.
Va morir a Madrid el 29 d’octubre de l’any 2010. Després de la seva mort, la seva vídua va seguir difonent el missatge de Camacho en xerrades i conferències. Com a anècdota, es recorden els jerseis amb cremallera fins al coll que Josefina Samper li cosia al seu home perquè pogués aguantar el fred de les presons on va estar durant 14 anys, i que van marcar tendència a Catalunya. Tant és així, que a Olot va néixer una empresa amb el nom de Marcelinus. Eren els jerseis que van començar a fabricar adaptant-lo a les noves tendències i inspirats en els que usaven els treballadors del camp i obrers de fàbriques, i que a la Garrotxa rebien el nom de Marcelinos o Camachos, en referència als que Samper feia a l’històric sindicalista.