Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

La presidenta d’Amnistia Internacional recorda a Blanes les víctimes dels atacs terroristes en l’aniversari


Camí de tornada


Menú principal



Noticia publicada a la web el 08/18/2018 10:24:58 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

AmnistiaInternacionalLa presidenta d’Amnistia Internacional recorda a Blanes les víctimes dels atacs terroristes en l’aniversari

Ma del Carmen Ramírez va encapçalar ahir la projecció del film dels 40 anys d’AI ‘Grietas’ al cicle ‘Docus a la Fresca’, i va defensar la tasca de la ONG respecte els presos polítics

La vida social i política, els actes públics celebrats arreu de Catalunya aquest passat divendres 17 d’agost, va estar marcada en gran part per reviure l’impacte que va suposar sobre tothom els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Un dels actes que també va remoure aquest bocí de memòria ahir a Blanes, va ser la tercera sessió del cicle ‘Docus a la Fresca’.


Sessió de 'Docus a la Fresca' a la Sala de Plens
En aquesta ocasió els organitzadors, l’Associació Cultural ‘La Focal’ i l’Ajuntament de Blanes, van fer l’activitat de la mà d’Amnistia Internacional (AI), que ha col·laborat en les sessions pràcticament des del seu inici. Va ser una vetllada especial des de molts punts de vista, no tan sols per d’haver-se de traslladar a la Sala de Plens –el cicle es fa a l’aire lliure- per l’amenaça de pluja.

Ahir el contingut va ser la celebració durant aquest 2018 dels 40 anys d’ençà que es va legalitzar AI a l’estat espanyol i, per parlar-ne, es va comptar amb una convidada d’excepció. La presidenta d’Amnistia Internacional a Catalunya, Ma del Carmen Ramírez, va encapçalar la sessió acompanyada de la portaveu del grup de Blanes d’AI, Ariadna Claret, així com pel mestre de cerimònies i conductor de la sessió, Valentí Hinarejos, de ‘La Focal’.


Ariadna Claret, Ma del Carmen Ramírez i Valentí Hinarejos
Durant els parlaments inicials, la portaveu del grup de Blanes d’Amnistia Internacional va recordar que l’actual presidenta de la ONG a Catalunya ja havia estat en una anterior ocasió a Catalunya. També va explicar les diferents maneres com es pot donar suport a la secció local blanenca, com per exemple la recollida de signatures que estan fent ara per reclamar el dret a l’habitatge digne.

Record per les víctimes dels atemptats terroristes del 2017

Abans de donar pas a la projecció, la presidenta d’Amnistia Internacional va voler dedicar uns instants a recordar les víctimes i familiars dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, coincidint amb el primer aniversari que es commemorava ahir. Ma del Carmen Ramírez va elogiar la resposta unànime de la societat catalana, que va demostrar de manera contundent i enèrgica el corejat No tenim por.


L’elogi el va fer no tan sols perquè la reacció va ser generalitzada i espontània, sinó també perquè va ser un clam unànime que va sorgir com a resposta natural per combatre la por i la violència. Per tots aquests motius, recordant els actes d’homenatge que s’estan fent aquests darrers dies, i on ha participat com a presidenta d’AI, va reivindicar explícitament que “Cal seguir desafiant l’odi”, en el sentit que no es pot defallir en l’objectiu de seguir treballant per combatre aquest mal de la societat.

La gestió d’Amnistia Internacional sobre els presos polítics catalans

Més tard, quan es va obrir el debat al públic assistent després de la projecció, una de les qüestions que se li va plantejar a la presidenta d’Amnistia Internacional és el posicionament que ha adoptat la ONG en el tema dels polítics catalans empresonats o exiliats. Ma del Carmen Ramírez va remarcar que fa més d’un any es va formar un grup de treball específic, a nivell de l’estat espanyol i internacional, que està seguint de molt a prop tot el procés que s’està vivint a Catalunya.

Va recordar que Amnistia va condemnar enèrgicament la violenta actuació dels cossos policials de l’estat espanyol durant la jornada de l’1 d’Octubre, i va reclamar l’immediat alliberament tant de Jordi Sánchez com de Jordi Cuixart. En aquest darrer sentit, els matisos ja van ser molts a l’hora de valorar la situació d’empresonament o exili que continuen vivint els polítics catalans.


La presidenta d’Amnistia Internacional va recordar que la terminologia de ‘presos polítics’ no encaixa amb la que fa servir aquesta ONG. Ni tan sols Nelson Mandela, que va estar empresonat durant 27 anys i defensava la lluita no violenta contra les lleis de l’apartheid, va ser considerat com a tal. Per a tots ells i elles, AI prefereix emprar la terminologia de ‘presos de consciència’. Tanmateix, Ramírez va reiterar que estan més centrats en demanar l’alliberament dels Jordis, però no descarten fer-ho de manera més contundent amb la resta d’empresonats més endavant.

40 anys de la legalització d’Amnistia Internacional a l’estat espanyol

La part central de l’especial sessió de ‘Docus a la Fresca’ viscuda ahir va ser la projecció de dos treballs cinematogràfics al voltant de l’aniversari de la legalització d’AI a l’estat espanyol l’any 1978. Es va oferir el curtmetratge ‘Planeta J’, de gairebé dos minuts i mig de durada, i el documental ‘Grietas’, amb una durada d’1 hora i 20 minuts. El primer és una animació a través de la qual Amnistia reivindica una realitat més justa pel Planeta Terra.

Grietas és el documental específicament realitzat per Amnistia amb motiu del seu 40è aniversari. Dirigit per Xuban Intxausti, guió de Lluís Arcarazo i produït per Mediapro, explica cinc històries unides per un element comú. Totes cinc són esquerdes als drets humans que persones corrents tracten d’arranjar amb el seu impuls i determinació. Ho fan amb els escassos recursos que tenen al seu abast per reparar unes esquerdes a les que l’estat espanyol té la responsabilitat de fer front.


El cicle ‘Docus a la Fresca’ fa nou anys que s’ofereix totes les nits dels divendres del mes d’agost a la Plaça Verge Maria al punt de les 10 de la nit. La propera sessió tindrà lloc el divendres 24, i en aquesta ocasió es projectarà Mon Marquès: el combat de la memòria, un document que posa llums a la foscor que sempre ha existit sobre el tema de l’exili republicà.



Data de realització: 08/18/2018 | Data de la darrera actualització: 08/18/2018


© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal | Política de cookies

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300