Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

El científic del CEAB Quique Ballesteros captiva al públic amb el projecte ‘Pristine Seas’ de National Geographic


Camí de tornada


Menú principal



Noticia publicada a la web el 11/15/2018 11:54:42 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

logoEl científic del CEAB Quique Ballesteros captiva al públic amb el projecte ‘Pristine Seas’ de National Geographic

Amb motiu de la Setmana de la Ciència, l’investigador ha parlat de l’expedició al Cap de Forns de Xile que va culminar amb la creació d’un parc protegit, el més important dels mars australs

Hi ha vegades en què es té l’ocasió de poder parlar de tu a tu amb grans persones –homes i dones- que tenen la virtut de protagonitzar proeses que els humils humans només podem imaginar, però que en canvi per a elles és la cossa més natural del món. Aquest ha estat el cas que ha tingut lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes, un dels actes de la Setmana de la Ciència organitzada pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que s’haurà tancat avui dijous amb una jornada de portes obertes.


Gemma Agell presenta Quique Ballesteros en el passi dele documental
'Cap de Forns: la mar de la fi del món' - Projecte National Geographic Pristine Seas
En aquesta ocasió l’encarregat de parlar d’expedicions dignes de la millor pel·lícula d’Spielberg o Peter Jackson ha estat l’investigador del CEAB Quique Ballesteros, amb una llarga trajectòria com ecòleg marí. El científic va parlar sobre la seva participació en el projecte Nationial Geographic Pristine Seas, i més concretament de l’expedició que van fer al Cap de Forns de Xile el gener de l’any passat.

National Geographic Pristine Seas ha realitzat expedicions en més de 120 països des que es va posar en marxa l’any 2008, un projecte impulsat precisament per un altre científic gironí, Enric Sala. Ell i Quique Ballesteros, acompanyats d’altres investigadors especialitzats i operadors de càmera, van capbussar-se a les costes del Cap de Forns i les illes Diego Ramírez, rodant centenars d’hores de material que impacta per la seva bellesa i la riquesa en fauna i flora inèdita en molts casos.


Imatge del documental
Fruit d’aquest treball, es va realitzar la pel·lícula Cap de Forns: la mar de la fi del món, que es va projectar a la Sala de Plens. Durant l’expedició l’equip de científics van descobrir un ecosistema marí amb fons costers d’extens boscos de kelp (un tipus d’alga) que Quique Ballesteros compara durant el documental amb una autèntica catedral submarina on viuen i es reprodueixen innombrables espècies.

Hi ha molta abundància de krills, petits crustacis, que són la base alimentària per a pingüins, sardines i balenes, així com grans colònies de llops marins i centenars de milers d’aus marines, incloent-hi espècies amenaçades. Els mamífers i les aus marines connecten les illes del Cap de Forns i Diego Ramírez amb la resta de l’ecosistema sub-antàrtic i inclús amb l’Antàrtida.

Objectiu: protegir una gran reserva de mar verge

Ara bé, l’objectiu de National Geographic amb el rodatge d’aquest documental no era impactar pel seu contingut –una fita que val a dir que està plenament aconseguida- i parlar d’aquest ecosistema. Es tractava de poder convèncer als governants –en aquest cas al govern de Xile- que calia protegir aquest gran espai verge, on ni tan sols han arribat espècies de fora importades per la mà de l’home que puguin amenaçar amb acabar amb les autòctones.


Com en les grans pel·lícules d’aventures, també hi ha hagut un happy end afegit al final del documental. La realitat va superar la ficció, i el govern de l’expresidenta Michelle Bachelet es va comprometre el juny de l’any passat a protegir la zona, precisament durant una conferència sobre oceans celebrada a la ONU. Al 2017, inspirada pel treball del projecte Pristine Seas, va crear tres grans àrees marines protegides: una prop de l’arxipèlag de Juan Fernández, l’altra al Cap de Forns i la tercera a tocar de les Illes Desventurades.

Barack Obama, Donald Trump i Leonardo di Caprio

Després de la projecció, Quique Ballesteros i el públic assistent van mantenir un animat col·loqui durant el qual l’investigador va completar amb detalls encara més interessants el documental el projecte Pristine Seas. Així, a l’hora de valorar quin tipus de governant sol ser més procliu a dialogar amb l’equip científic per aconseguir el seu objectiu, va posar un exemple molt clar i entenedor: amb Barack Obama era molt fàcil i en canvi amb Donald Trump no estan aconseguint res, com tampoc ho sol ser l’estat espanyol.


També va explicar que per mantenir viu el projecte són molt necessàries les aportacions econòmiques desinteressades que fan molts mecenes. Habitualment són a càrrec de grans empreses de marques de prestigi, que fabriquen objectes de luxe inabastables per butxaques ínfimes. Però també hi ha el cas, de tant en quant, de fons que arriben des de llocs insospitats, com per exemple els quatre milions de dòlars que va donar l’actor Leonardo di Caprio després que va participar en una expedició i va viure i apreciar de primera mà la tasca que estan desenvolupant.


Des de la seva posada en marxa, Pristine Seas ha contribuït a protegir més de tres milions de kilòmetres quadrats d’oceans arreu del món. Quique Ballesteros ha estat compromès amb el projecte des de la seva creació com a col·lega d’Enric Sala durant molts anys, i el seu principal paper en les expedicions és descriure les zones biòtiques en la seva qualitat d’especialista en ecosistemes marins. Les seves tasques principals inclouen fer els mapes i la descripció dels hàbitats, els efectes de les espècies introduïdes en els ecosistemes, l’ecologia de les algues i la monitorització a llarg termini de les comunitats biòtiques.


En la xerrada-col·loqui, Quique Ballesteros va ser presentat per la seva col·lega al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Gemma Agell, qui va recordar al públic assistent el seu perfil. Malgrat prefereix estar bussejant abans que romandre assegut davant un ordenador, també és un prolífic escriptor, autor de diversos llibres sobre algues marines, els bolets i la biologia i ecologia marines en els ecosistemes mediterranis. El seu llibre La vida marina del mar Mediterrani (2015) ha estat traduït a cinc llengües, i ha contribuït a més de 300 estudis d’investigació.



Data de realització: 11/15/2018 | Data de la darrera actualització: 11/15/2018


© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal | Política de cookies

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300