---

El ciclista blanenc Francesc Zurita posa punt i final a la seva carrera esportiva

Ha fet pública una carta de comiat on explica que ser ciclista professional ha deixat d’il·lusionar-lo, i agraeix a diverses persones el recolzament que li han fet durant aquests anys

El jove ciclista blanenc Francesc Zurita (Blanes, gener de 1992) ha decidit posar punt i final a la seva carrera esportiva. Ho ha fet públic a través d’una carta de comiat on explica els motius que l’han impulsat a fer-ho :

“S’acaba una etapa preciosa de la meva vida! He decidit posar punt i final a la meva carrera com a ciclista i obrir noves portes. Sempre vaig creure que no redactaria aquesta carta fins ben passats els 35 i, amb tot, la història no sempre s’escriu com un desitjaria i, ja veieu, amb 26 anys em veig posant punt i final a la meva carrera esportiva. Ho deixo, el ciclisme tal i com jo l’entenia fins ara ja no em fa feliç.

El motiu principal pel què ja no continuaré competint al 2019 és que ser ciclista ha deixat d’apassionar-me. Per això, lluny de ser un dia trist estic molt content i convençut de prendre aquesta decisió. Tot i així, segur de les meves possibilitats -no en va em trobo en un gran moment de plenitud física i mental-, vaig decidir que 2019 seria el meu millor any i per això no vaig dubtar en acceptar la proposta del meu nou equip, Supermercados Froiz, al qual sempre estaré agraït per oferir-me aquesta oportunitat.

Em vaig equivocar. Ser ciclista professional ha deixat d’il·lusionar-me, i davant d’això no hi ha cap altra opció que la retirada, l’exigència és massa elevada com per seguir endavant sense aquest pilar fonamental. Vull tancar aquestes paraules agraint a tots aquells que al llarg de tots aquests anys m’han recolzat, i als que ja ens han deixat: Pascual Horna i Antonio Miguel Díaz, amb qui vaig fer les meves primeres pedalades.

A Roski, Antonio Miguel Parra, José Cabedo, Gorka Beloki i Ivan Rodríguez, els meus directors. També a Isidro Jiménez, Xavi Rafols i Jesús Pallarés, els seleccionadors Jaume Coca i Carles Torrent, i al meu bon amic Àngel Buenache. A Maria Elisa i Piero per cuidar de la meva salut, a la meva família per tot el què m’ha recolzat.... No tinc prou paraules d’agraïment per a tots ells !

La veritat és que, mirant enrere, ha estat increïble tot el què he viscut ! M’enduc amistats, experiències, uns valors que en cap altre lloc podria haver adquirit. Sense cap mena de dubte m’han fet créixer com a persona i, al mateix temps, els seguiré aplicant en qualsevol àmbit de la meva vida.

Comença una nova etapa per a mi, amb objectius i projectes totalment renovats, i on la bicicleta seguirà formant part de la meva vida professional, però aquesta vegada de manera totalment diferent. Gràcies i fins sempre !