Noticia publicada a la web el 04/20/2019 04:35:34 PM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
La Processó del Sant Crist, l’acte més solemne de la Setmana Santa de Blanes, atreu milers de participants
L’encarregat de portar el Sant Crist, la figura més destacada de 90 kg de pes, ha estat Oriol Roger Creus, acompanyat a les forquetes per son pare, Miquel Roger, i per Esteve Rams
Blanes va viure la nit d’aquest passat divendres l’acte religiós més solemne de tota la Setmana Santa: la Processó del Sant Crist, que va transcorre pel nucli històric de la vila. Milers de persones es van congregar al llarg del seu recorregut per no perdre’s detall del ritual processional, que es coneix popularment com la Processó del Silenci pel respecte i veneració que li tenen els creients que la segueixen.
L'Església Santa Maria amb el portant del Sant Crist a punt de començar a caminar
Fotografies: Joaquim Llorens i Garangou La litúrgia va començar aquest 2019 una hora abans de l’hora prevista perquè s’encetés la sortida dels diferents passos. A les 9 de la nit els Manaies de Blanes-Legió V Macedònica van fer una exhibició amb diverses figures al Campament Romà que ha estat alçat aquests dies al Passeig de Mar. Després els armats van fer l’Anunci de la Processó a 2/4 de 10, i a les 10 en punt va començar l’acte religiós.
Oriol Roger Creus, portador de la imatge del Sant Crist
La Processó de Divendres Sant compta amb 4 passos, dels quals el més destacat és la Creu del Sant Crist, que cada any duu a pes una persona diferent la identitat de la qual es guarda en secret fins el darrer instant. Aquest 2019 se n’ha encarregat Oriol Roger Creus, conegut sobretot perquè forma part del Cos de Dansa de l’Esbart Joaquim Ruyra.
Oriol Roger Creus El flanquejaven duent les forquetes un seu company de danses, Esteve Rams Ramírez, i el pare del portant de la creu, Miquel Roger. L’Oriol explicava ahir a la nit, mentre es preparava per sortir, que feia més de 15 anys que estava en llista d’espera per ser designat com a portador de la creu. Poder complir aquest desig que també anhelava força el seu pare ha estat com un regal avançat del seu aniversari, ja que n’Oriol Roger compleix els 24 anys aquest diumenge, 21 d’abril.
Miquel Roger i Oriol Roger arribant al final de la processó També va confessar que no li ha fet gaire falta preparar-se per l’esforç físic que representa du a pes al damunt seu la creu que pesa uns 90 kilos. Segons l’Oriol, habitualment ja sol estar molt en forma, i la única cosa extraordinària que va començar a fer des del passat gener va ser entrenar-se una mica més a fons, així com fer tres assajos per a la processó.
Els Manaies de Blanes i altres components de la processó
Sense cap mena de dubte, el moment més solemne de tota la processó és quan se li carrega a sobre tot el pes de la creu al portant. Els tambors de la percussió de la Banda dels Manaies de Blanes, amb un so ensordidor, marca els diferents compassos d’aquesta litúrgia. La imatge de la Creu del Sant Crist és la més antiga i venerada de la Setmana Santa blanenca, i es va estrenar en la processó de l’any 1940. Els noms dels aspirants a dur-la queden anotats en una llibreta que es conserva en secret, i fins la mateixa nit de Divendres Sant, quan la imatge esdevé el centre de la processó penitencial, no es desvetlla la incògnita.
Els Manaies de Blanes-Legió V Macedònica, dibuixant una figura militar Els Manaies de Blanes obren la Processó de Divendres Sant amb el seu marcial i ritme caminar, interromput tan sols quan dibuixen figures i formacions militars com ara l’aspa o molinet, el pop, la fila índia o la cremallera. Pel que fa als altres components a banda de la creu, n’hi ha tres més: el Natzarè, la Mare de Déu dels Dolors i el Crist Jacent. Cada pas està vetllat per les respectives confraries, que l’any 2016 van estrenar els nous penons, els estendards que els identifiquen.
Una novetat d’aquest any ha estat que el pas del Natzarè compta des d’ara amb una dona com a portant, juntament amb la resta d’homes. Per últim, fa dos anys es va incorporar com a novetat la recuperació de la Cançó dels Niços, que canten un grup de nenes que precedeixen el pas de la Mare de Déu dels Dolors portant l’estendard. Aquesta tradició es remunta a abans de la Guerra Civil, i un cop s’ha entonat el cant, amb música composada per Mossèn Joan Batlle, la canalla s’atansa al públic per repartir-los anissos.
Darrera de cada pas s’hi congreguen els penitents i fidels que segueixen una determinada figura lluint espelmes i llànties. En alguns casos, fins i tot caminen descalços per complir alguna penitència o prometença. Al llarg de la processó hi ha dos ingredients musicals, a banda de l’acompanyament dels Manaies: la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria, i la Capella de Santa Cecília, reforçada des de l’any passat per cantants del Cor de Cambra Sota Palau, i dirigida pel seu mateix director artístic, Josep Maria Guinart.