---

Un estudi del CEAB-CSIC de Blanes determina que 9 espècies de la Mediterrània no es mouen de la zona on neixen

La investigació s’ha publicat a la revista ‘Progress in Oceanography’, i identifica tres grans àrees entre les quals no hi ha intercanvi de peixos

El treball l’ha liderat el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB), l’Institut d’Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (UB-IRBio) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB). Segons un comunicat difós a través d’agències, la investigació s’ha publicat a la revista ‘Progress in Oceanography’, i identifica tres grans àrees entre les quals gairebé no hi ha intercanvi de peixos.

Aquestes tres grans zones són el mar Balear, la conca d’Argèlia Occidental, i el mar d’Alborà. L’estudi determina que es tracta de tres grans àrees marines separades per discontinuïtats oceanogràfiques que actuen com a barreres. En aquest cas, el canal d’Eivissa, davant d’Almeria-Oran, dos espais difícils de travessar per les larves dels peixos, a causa de la complexa circulació i intercanvi de masses d’aigua.

Els científics han determinat que aquests resultats són rellevants per establir àrees protegides, ja que moltes de les espècies demersals, que viuen als fons marins, són sedentàries en vida adulta, i gairebé no es desplacen. Amb tot, quan estan en la seva fase larvària, es mouen principalment pels corrents, moment en què tenen més probabilitat de poder-se dispersar fora de la seva localització d’origen.

Les espècies que s’han estudiat són la verada (Diplodus vulgaris), el sard comú (Diplodus sargus), el sard bequerut (Diplodus puntazzo), la salpa (Sarpa salpa), l’oblada (Oblada melanura), la castanyola (Chromis chromis), la donzella (Coris julis), el tord ocel·lat (Symphodus ocellatus) i el tord verd (Symphodus tinca). Són espècies molt abundants que presenten diferències en nivells tròfics, en les èpoques i formes de reproducció, i en la duració de la fase larvària.

Els resultats obtinguts respecte les nou espècies estudiades fan pensar als biòlegs que podrien ser extrapolables a la majoria dels peixos costaners del Mediterrani Occidental. L’estudi conclou que la majoria de peixos passen la seva vida a la mateixa regió oceanogràfica on van néixer, però també que hi ha excepcions, com al mar Balear, on gairebé tots els individus són originaris de la mateixa àrea, però alguns podrien haver arribat des del nord, d’aigües provençals o del mar de Liguria.