Noticia publicada a la web el 09/26/2021 11:56:16 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Èxit de les Visites Guiades al Jaciment Romà d’Els Padrets a Blanes, amb entrades exhaurides fa dies
La jornada s’ha fet avui als vestigis de l’antiga ciutat, que daten de l’any 75 abans de Crist, amb l’historiador i arqueòleg Joan Llinàs, formant part de les Jornades Romanes Blanda-Blandae
A Blanes, parlar del Jaciment Romà d’Els Padrets, localitzat en una penya ubicada al cor de la ciutat on comença la Costa Brava –més concretament, al cèntric barri de Sa Massaneda- és fer-ho d’una autèntica llegenda viva. És un fragment de la memòria històrica de la vila que suscita l’interès de blanencs i visitants, perquè custodia antics secrets que continuen sense aflorar a la superfície.
Una de les visites guiades que s'ha fet avui al matí
al Jaciment d'Els Padrets Per això, quan l’Ajuntament de Blanes va decidir organitzar les ‘Jornades Romanes Blanda-Blandae’, que s’estan fent des de divendres i fins avui diumenge, era d’obligada inclusió alguna referència a aquest indret. Es tractava de poder experimentar una oportunitat excepcional: fer una visita guiada a aquest jaciment que data de l’any 75 abans de Crist.
Entrades exhaurides des de fa dies
La prova més eloqüent d’aquest interès és que tan bon punt es va fer pública la organització de les visites guiades, les reserves d’entrades per participar-hi van quedar ràpidament exhaurides, obrint-se una llista d’espera per si algú finalment cancel·lava la petició. S’han fet quatre sessions al llarg d’aquest matí, cadascuna d’elles per a 10 persones com a màxim, en compliment de les mesures COVID.
A la dreta de la imatge, Olga López, Jordi Urgell i Àngel Canosa Abans de començar les sessions, a les 10 del matí, s’han acostat al Jaciment d’Els Padrets l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa; el primer tinent d’alcalde responsable de Promoció de la Ciutat i Turisme, Jordi Urgell; i la tinenta d’alcalde responsable de l’Arxiu i Patrimoni Històric de la vila, Olga López. Després de saludar el primer grup de visitants i al seu guia, han agraït el seu interès i han desitjat que l’experiència fos el màxim de profitosa.
Una experiència única que aviat s’enriquirà amb noves excavacions
Les visites guiades han comptat amb un cicerone d’excepció: l’historiador i arqueòleg, especialitzat en la gestió i difusió del patrimoni històric i cultural de La Selva, Joan Llinàs. Durant les sessions s’ha explicat in situ l’estat actual dels coneixements sobre la ciutat romana de Blandae, que constitueix l’origen històric de l’actual Blanes.
Esmentada en les obres de tres autors antics –Pomponi Mela, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu- en l’actualitat està documentat que aquesta urbs estava situada al capdamunt de la penya dels Padrets, tot i que també s’han fet algunes troballes aïllades en altres punts del barri de Sa Massaneda. L’any 2019, promogudes per l’Ajuntament de Blanes, es van reprendre als Padrets les excavacions arqueològiques que ja s’havien fet per primer cop durant els anys 70.
Les prospeccions efectuades al 2019 les va dirigir precisament el mateix Joan Llinàs, en coordinació amb l’arxiver municipal, Toni Reyes. Fa dos anys s’hi va localitzar la cruïlla de dos carrers de l’urbs i part de les façanes de les cases que hi afrontaven, amb una cronologia que abasta des dels segles I abans de Crist fins l’I després de Crist.
L’any passat estava previst que es continués amb el projecte de seguir treballant per conèixer els secrets que amaga la penya d’Els Padrets, amb noves excavacions que deixessin al descobert les restes urbanes de la ciutat romana de Blanda-Blandae. La pandèmia, però, va obligar a reconsiderar qualsevol tipus de treballs, de manera que no serà fins d’aquí a uns mesos que no es podrà reprendre. Així, es donarà continuïtat a la sempre apassionant tasca de recuperar el fil de la història.
Una antiga urbs comparable a Iluro (Mataró) i Baetulo (Badalona)
Una part de les restes que es van trobar en les prospeccions del 2019 ja havien estat localitzades durant les excavacions dels anys 1972 i 1976-77, les úniques que s’hi havia fet fins aleshores, dirigides per Anna Maria Muñoz i Maria del Vilar Vilà, respectivament. L’origen de Blanes cal situar-lo pels volts de l’any 100 abans de Crist, en el moment en què Roma comença a organitzar el territori amb la creació i la promoció de diversos nuclis urbans.
La fundació de Blandae va tenir un clar paral·lelisme amb Iluro (Mataró) i Baetulo (Badalona). L’estratègica situació de la ciutat, a la desembocadura de la Tordera, va ser un punt clau perquè es decidís aixecar aquest enclavament. Això facilitava als antics romans la comunicació directa amb el prelitoral a través de la vall baixa del mateix riu. El seu port era un punt ideal d’arribada i sortida de mercaderies i viatgers, i va exercir de centre neuràlgic d’un ample territori que abastava la costa selvatana i l’Alt Maresme, arribant a través del riu fins la Selva interior, a l’alçada de l’actual població d’Hostalric.