---

‘El·lipsi’ reflexiona i recorda vivències reals de la COVID a l’escenari del Teatre de Blanes

Les actrius Mireia Vallès, Judit Saula i la blanenca Paula Fossati van oferir una eloqüent mostra de ‘teatre-documental’, completada per un col·loqui postfunció amb testimonis directes

El Teatre de Blanes va acollir fa pocs dies una nova representació inclosa a la programació professional del Teatre de la Costa Brava Sud que certament que ha estat molt diferent del què és habitual. A Càrrec de la companyia de la Sala La Planeta dins del Cicle de Teatre Verbatim, el seu projecte de teatre documental va centrar-se en aquesta ocasió en un tema que tothom coneix abastament; els efectes de la COVID.

El director de l’obra, Ferran Joanmiquel –guanyador del Premi Recvll de Teatre Josep Ametller l’any 2009 amb l’obra ‘Dinou’- busca fer més visible, posar el focus en tota la barreja d’opinions i reaccions que ha generat la pandèmia. Per fer-ho, el públic compta amb el bon fer de tres protagonistes: Mireia Vallès, Judit Saula i l’actriu blanenca Paula Fossati.

A través d’elles, es van desgranant diverses històries verídiques protagonitzades per gent corrent, però que durant l’etapa més crua de la pandèmia van haver de protagonitzar situacions i prendre decisions que no tenien res de corrent, ans al contrari. En aquest cas per aconseguir l’objectiu han fet el buidatge d’un bon reguitzell d’entrevistes, a càrrec de la Companyia La Planeta.

El mateix títol, El·lipsi, fa referència al gran nombre de dimensions de la pandèmia, així com a l’oblit mediàtic respecte la relació entre la pandèmia i el canvi climàtic o la destrucció de la biodiversitat que s’està perpetrant al planeta. Per això, l’interès està en les històries personals, els drames humans del dia a dia de la pandèmia, amb tots els neguits i dubtes del personal sanitari i els pacients.

Col·loqui postfunció amb un dels protagonistes reals d’El·lipsi

Totes les representadcions que s’han fet fins ara d’El·lipsi es completen amb un col·loqui posterior on participen especialistes en diverses matèries, o bé els i les protagonistes d’alguns dels casos i anècdotes que apareixen al llarg de l’obra. En el cas de la representació que es va fer a Blanes, es va comptar amb Àlex Sirera, professor a l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners que va ser un dels primers malalts de COVID quan encara no havia arribat el confinament i ningú no sabia què estava a punt d’arribar-nos a tots i totes. A ell els primers símptomes li van començar a aparèixer l’11 de febrer.

Va haver de ser intubat i sedat, i va despertar en un box de l’UCI el 29 de març pensant que havia tornat al seu lloc de naixement, Tremp, al Pallars, perquè el primer que va veure va ser un parterre de l’exterior del centre sanitari. La seva vivència, enfocada en positiu pel propi Àlex Sirera, l’ha escrit en forma de pensaments pels seus fills, l’Aran i l’Alguer, tal com ell mateix sentencia: “Per recordar-los que la via és meravellosa i fràgil, i sovint no la sabem viure”.

Al col·loqui postfunció també van participar-hi les tres actrius que donen cos i vida a les anècdotes i vivències que Ferran Joanmiquel ha adaptat en aquesta mostra de teatre-documental que ha significat una nova experiència d’entendre el teatre, a la manera de les docu-sèries o els documentals ficcionats. La propera cita de la programació professional al Teatre de Blanes tindrà lloc d’aquí a unes quantes setmanes, el proper mes d’abril.


Es tracta de l’espectacle ‘Els colors de Duke Ellington’, que neix de la fusió de Cascai Teatre i Girona Jazz Project. La música i el teatre s’uneixen per acostar el món del jazz a tots els públics de la mà d’un dels grans compositors, directors i intèrprets que dóna títol a la funció. El Teatre de Blanes-Teatre de la Costa Brava Sud l’allotjarà més concretament el diumenge 10 d’abril a les 9 de la nit, i les entrades anticipades ja estan a la venda a través de l’enllaç https://www.teatredelacostabravasud.cat/ca/programacio/c/361-els-colors-de-duke-ellington.html