Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

L’Aqüeducte Romà Inèdit de Blanes centra l’última xerrada de l’Arxiu Municipal del cicle dedicat a ‘Blanda’

Camí de tornada

Menú principal

Noticia publicada a la web el 03/23/2022 11:18:04 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

L’Aqüeducte Romà Inèdit de Blanes centra l’última xerrada de l’Arxiu Municipal del cicle dedicat a ‘Blanda’

El ponent va ser l’arquitecte i aficionat a l’arqueologia Ovidi Alum. S’han fet dues sessions amb els autors de tres dels articles recollits al darrer número de la ‘Revista Blanda’

Aquesta setmana ha finalitzat a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes el cicle de xerrades organitzat per l’Arxiu Municipal al voltant d’alguns dels temes tractats al darrer número de la ‘Revista Blanda’, que aquest servei edita amb caràcter anual. El cicle ha quedat centrat enguany en dues sessions, amb la idea que al 2023 se’n puguin programar més, sempre prenent com a punt de partida els articles recollits en la publicació.


2a Xerrada Revista Blanda sobre el possible Aqüeducte Romà
Aquesta segona xerrada, que va tenir lloc dilluns passat, era potser la més esperada, i prova d’això és que la Sala de Plens estava plena de gom a gom de públic disposat a conèixer un dels continguts que crida més l’atenció del darrer número de la ‘Revista Blanda’. Es tracta de l’article titulat ‘Un aqüeducte inèdit. Hipòtesi de localització i anàlisi tècnica preliminar del possible aqüeducte romà de Blandae’.

Expectació per conèixer més detalls de l’article sobre l’Aqüeducte

El ponent de la xerrada va ser el mateix autor de l’article, l’arquitecte blanenc Ovidi Alum, qui també és aficionat a l’arqueologia, i coneix abastament el tema de què tractava. Abans d’endinsar-se en la matèria, va ser presentat pel director de l’Arxiu Municipal, Toni Reyes, qui també va avançar que properament també està previst organitzar una altra sessió fora del cicle de la ‘Revista Blanda’, però directament relacionada amb la temàtica: les excavacions que s’estan fent al jaciment romà d’Els Padrets.


A l'esquerra de la imatge, Olga López, tinenta d'alcalde
de l'Arxiu Municipal i Patrimoni Històric
Entre el públic assistent també s’hi comptava la tinenta d’alcalde de l’Arxiu Municipal i Patrimoni Històric, Olga López, qui al terme de la xerrada va felicitar Ovidi Alum per la interessant investigació que ha protagonitzat i plasmat a la publicació blanenca. La hipòtesi que relata localitza un aqüeducte que pogué subministrar aigua a la ciutat romana de Blandae, el nom amb què es coneixia Blanes en temps dels romans, a partir de les evidències físiques que va descobrir entre l’estiu del 2020 i la primavera del 2021.


El ponent de la xerrada i autor de l'article, Ovidi Alum Gelabert
El possible descobriment és conseqüència de la comprovació sobre el terreny de les premisses tècniques pròpies de les infraestructures hidràuliques romanes. Segons aquesta hipòtesi, l’aqüeducte tindria una longitud total del seu recorregut d’uns 11 kilòmetres, considerant que el seu punt de captació d’aigua es devia trobar a l’actual àmbit del llac d’en Pere Miquel, conegut com el Pantà de Mas Mora, al veí municipi de Tordera.

Esbós possible implantació de l'aqüeducte romà, elaborat per Ovidi Alum
El punt d’arribada de l’aigua a la ciutat de Blandae es devia trobar a prop d’on existia l’antic Mas Alsina, vora l’actual Plaça de la Creu Coberta, al barri de Quatre Vents, i el desnivell total estimat deuria ser d’uns 6 metres, amb un pendent mitjà absolut d’uns 57 centímetres / Km. Ovidi Alum també conclou que devia ser eminentment subterrani, construït amb llargs trams de galeries perforades a la roca, i circulant a una profunditat que anava dels 20 als 50 metres terra endins.


Exacavacions al Jaciment d'Els Padrets, anys 70
En l’article també es desvetlla la gènesi que l’ha conduit a aquesta inèdita investigació. L’any 2013 va iniciar una recerca personal que consistia en imaginar i dibuixar com podia haver estat l’urbanisme de l’antiga Blandae que, com a blanenc de naixement, havia imaginat tants cops des de petit. Explica que ho va fer d’una forma alhora rigorosa i temerària. Rigorosa perquè va extrapolar l’experiència com a projectista i director d’obres d’edificació i d’urbanització de carrers i la seva capacitat de dibuix amb eines informàtiques a la manera com construïen les ciutats els romans.


A la dreta de la imatge Toni Reyes, director de l'Arxiu Municipal,
donant la benvinguda als assistents
Segons el mateix autor, també va ser temerari, perquè deixava de banda les múltiples casuístiques que defineixen l’urbanisme fundacional dels centenars de ciutats romanes que existeixen, en funció dels seus condicionants militars, geopolítics , comercials, i dels seus moments fundacionals, entre molts d’altres. Per fer-ho, va utilitzar com a principals referents els exemples coneguts de l’urbanisme de les ciutats romanes properes: Gerunda (Girona), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Barcino (Barcelona).

Data de realització: | Data de la darrera actualització: 03/23/2022


© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal | Política de cookies

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300