Noticia publicada a la web el 02/07/2023 10:21:47 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Els processos de pau a Colòmbia, Guatemala, El Salvador i Nicaragua, a la Setmana per la Pau de Blanes
Amb motiu del cicle s’ha fet un acte amb l’advocada colombiana especialitzada en el procés de pau al seu país, Victoria Hernández, i Jaume Soler, activista de cooperació internacional
Un dels actes acadèmicament més interessants amb què ha comptat aquest 2023 el cicle de la ‘Setmana per la Pau’ organitzada per l’Ajuntament de Blanes amb el suport d’un bon grapat d’entitats i institucions unides per un mateix objectiu, ha estat el què va tenir lloc dimarts passat a la tarda a la Sala de Plens del consistori. I és que precisament el tema que plantejava no és ni de bon tros fàcil d’afrontar.
Benvinguda a l'acte a càrrec de la tinenta d'alcalde de Medi Ambient,
Marina Vall·llosada Es tractava de fer una Xerrada-Col·loqui sobre ‘Els Processos de Pau a l’Amèrica Llatina: Esperances i Resistències’, una qüestió que no està ni molt menys tancada, que continua latent ara mateix, en l’actualitat. Per parlar d’aquesta qüestió es va comptar dos ponents molt versats en les respectives matèries que van tractar relacionades amb el marc de la conversa.
D’una banda, Victòria Hernández, advocada colombiana especialitzada en el procés de pau al seu país, i que és orientadora jurídica d’ASOCOLGI: l’Associació Sociocultural de Colombians per a la Integració a Girona. De l’altra, qui també va parlar va ser Jaume Soler, activista de la cooperació i solidaritat internacionalista, qui va ser alcalde d’Arbúcies durant diversos mandats, i que actualment és president de SOARPAL: Solidaritat Arbúcies PAlacaguïna, la ciutat nicaragüenca amb qui la població selvatana està agermanada.

Abans d’entrar en matèria, la regidora de Nova Ciutadania i Solidaritat, Marina Vall·llosada, va adreçar-se al públic assistent per donar-los la benvinguda, i va agrair molt especialment als dos ponents la seva participació en l’acte de la Setmana per la Pau 2023. En aquest cas, l’acte que encapçalava l’organitzava de nou la Comissió de Cooperació, Solidaritat i Cohesió Social –motor de la Setmana per la Pau-, amb el suport específic de SOARPAL i ASOCOLGI, així com de Blanes Solidari.
Els Processos de Pau a l’Amèrica Llatina: el cas de Colòmbia
Per aquesta particular implicació de Blanes Solidari, abans que comencés la xerrada de la primera ponent, la introducció va anar a càrrec de Joan Rius en representació d’aquesta entitat. Precisament havia estat el propi Joan Rius qui el dia anterior a la xerrada, el vespre de dilluns ja s’havia encarregat de llegir el ‘Manifest per la Pau’, l’acte que va encetar el cicle de la ‘Setmana per la Pau’ 2023 a Blanes.
Introducció a càrrec de Joan Rius, de Blanes Solidari El representant de l’entitat solidària blanenca va explicar el convenciment que a tothom involucrat amb aquests moviments els anima l’esperança d’aconseguir que la coexistència pacífica sigui una realitat. Un desig realment difícil d’assolir però no per això s’hi continuarà treballant-hi pacíficament per abastar, una lluita des de la no violència que ha de fer equilibris amb els poders polítics, econòmics i militars, un estira-i-afluixa que la història de la humanitat coneix prou bé.
Victoria Hernández i Jaume Soler Victòria Hernández, des de la seva pròpia experiència com a ciutadana de Colòmbia, va parlar sobre les negociacions en els processos de pau amb les guerrilles de les FARC i l’ELN durant la presidència de Juan Manuel Santos. En especial l’any 2012, quan es van tractar cinc punts de negociació en especial.
L’un era la reforma rural integral, el segon la participació política, el tercer la fi del conflicte pròpiament dit, el quart les drogues il·lícites i el cinquè les víctimes que estava produint el conflicte. La representant de l’Associació Sociocultural de Colombians per a la Integració a Girona va recordar que les FARC havien sorgit com una lluita dels lliberals versus els conservadors, ajudar als més pobres del país, però que les drogues il·lícites havien estat també la seva font de finançament
Diversos entesos coincideixen en què les terres i les drogues són cabdals per a la construcció de la pau i estan íntimament relacionades. Per això, el referèndum sobre els Acords de Pau firmats entre el govern i les FARC celebrat l’octubre de 2016 va guanyar el ‘No’, la qual cosa va provocar que s’entrés en una època d’incertesa, deixant palès que la societat colombiana estava dividida per la meitat.
Els Processos de Pau a l’Amèrica Llatina: els cassos d’Amèrica Central
Per la seva banda, Jaume Soler va centrar la seva aportació en parlar sobre els processos de pau a l’Amèrica Central entre el 1983 i el 1996, centrat especialment en tres dels països: Guatemala, El Salvador i Nicaragua. En aquest sentit, el ponent va recordar el conegut concepte estès especialment durant els anys 80 sobre que l’Amèrica Llatina era el ‘pati del darrera’ dels Estats Units.
Núria Lavado, Jaume Soler i Victòria Hernández L’America’s Backyard¸ s’ha utilitzat sovint en contexts de ciències polítiques i relacions internacionals per referir-se a l’esfera d’influència de dels Estats Units arreu del món, però especialment a l’Amèrica Llatina, sobretot per la seva proximitat geogràfica. Una àrea de tradicional dominació i hegemonia dels Estats Units envers la seva principal esfera d’influència.
Jaume Soler coneix de primera mà la situació a Nicaragua per la seva especial implicació amb aquest país centreamericà, ja que Arbúcies i Palacagüina mantenen des de fa dècades un agermanament actiu, impulsat durant el seu mandat. A més a més, hi viatja periòdicament i s’informa a través de diversos mitjans, fent un seguiment de l’actualitat.
Segons el president de SOARPAL, Nicaragua fa més de 150 anys que és víctima d’una ocupació estratègica per part dels Estats Units, una relació d’agressiu control que, arran de la revolució sandinista dels anys 70, va esclatar en un conflicte que va provocar més de 50.000 morts en una dècada.
Aquell enfrontament va ser fruit de l’anomenada Doctrina Monroe, és a dir: l’intervencionisme dels Estats Units en tot allò que passi al continent, el concepte que Amèrica Llatina és el pati del darrera en relació a Nord Amèrica. A Nicaragua, però, al contrari que en d’altres països, està molt arrelada la idea de la defensa de la pròpia sobirania nacional. Per això a Augusto César Sandino, qui a principis del segle XX va aconseguir fer fora del país l’exèrcit nord americà, se’l coneix com ‘el general dels homes lliures’.
Cal dir, però, que l’aportació més espontània de la vetllada la va fer al final de l’acte una jove oient que havia assistit a la xerrada-col·loqui. Es tractava de la Darlie, qui va agrair les explicacions que s’havien estat fent, especialment les relacionades amb el seu país d’origen, Colòmbia, i el seu desig que l’anhelada pau pugui arribar a ser una realitat, eradicar una violència present encara en molts fronts.