Noticia publicada a la web el 11/07/2025 08:34:29 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Blanes, present a les Jornades Cabrera que reivindiquen el llegat històric i patrimonial del vescomtat entre Catalunya i Sicília
Aquests dies són a Blanes cinc dels ponents que participen a les jornades, que han visitat les cinc capitalitats del vescomtat, emmarcat en la programació ‘En Ruta amb els Cabrera’
El Museu Etnològic del Montseny – Espai Cabrera d’Arbúcies està acollint aquests dies les Jornades Cabrera, una trobada acadèmica i institucional per posar en valor el vescomtat de Cabrera com a eix històric i cultural compartit entre Catalunya i Sicília. Cinc dels membres de la delegació italiana que participen com a ponents s’han allotjat a Blanes on s’hi estaran fins demà dissabte per conèixer de més a prop les capitalitats del vescomtat, comptant amb el suport de l’Ajuntament de Blanes.
L'alcalde de Blanes i el primer tinent d'alcalde van rebre la delegació italiana
durant la seva visita, participant-hi també el vicepresident del Consell Comarcal de la Selva Per aquest motiu, dimecres van fer un recorregut pels vestigis del Vescomtat de Cabrera a Blanes, acompanyats de l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, qui els va donar la benvinguda, acompanyat el primer tinent d’alcalde, Joan Felip. També va assistir el vicepresident del Consell Comarcal de la Selva, Albert Sanz, qui va fer amb ells la visita guiada encapçalada pel director de l’Arxiu i Patrimoni Històric de Blanes, Toni Reyes, i el tècnic de divulgació de l’Arxiu, Aitor Roger; així com el tècnic del Consell Comarcal de la Selva, Àngel Vázquez.
La Font Gòtica va ser un dels punts visitats La delegació italiana que aquests dies és a Blanes estava encapçalada per Carmelo Arezzo, president de la Società Ragusana di Storia Patria, qui al terme de la passejada pels vestigis del Comtat de Cabrera va lliurar un obsequi a l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, amb productes gastronòmics de la ciutat siciliana. Abans, la delegació italiana va poder veure dos dels principals vestigis del vescomtat més singulars de Blanes: la Font Gòtica i les restes del Palau Vescomtal que avui dia encara són visibles a l’Església Santa Maria.
Al terme de la visita el president de la Società Ragusana di Storia Patria va
obsequiar l'Ajuntament de Blanes amb productes gastronòmics La visita a Blanes finalitzarà aquesta nit amb un sopar institucional i, com dèiem, s’emmarca en les Jornades Catalunya-Sicília que s’organitza des del projecte Vescomtat de Cabrera, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu Etnològic del Montseny i el Consell Comarcal de la Selva. La idea d’ampliar la seva assistència a les jornades fent un recorregut per les capitalitats del llegat dels Cabrera va sorgir d’un primer contacte que es va fer entre el Patronat del Castell de Montsoriu i el municipi de Pozzallo a Mòdica (Itàlia), per agermanar el Castell de Montsoriu i la Torre Cabrera a Pozzallo.
Les Jornades Cabrera reivindiquen el llegat històric Catalunya-Sicília
Les Jornades Cabrera es plantegen com una trobada acadèmia i institucional que està posant en valor el vescomtat de Cabrera com a eix històric i cultural compartit entre Catalunya i Sicília. Estan reunint especialistes dels dos territoris en història, arqueologia i patrimoni, i es van encetar ahir dijous al Museu d’Història de Catalunya.
L'escut dels Cabrera, símbol del vescomtat Es va fer amb una sessió dedicada a la dimensió històrica i mediterrània del vescomtat. Com a punt de partida, es planteja la importància d’enfortir els vincles culturals que ja s’han iniciat entre els catalans i els italians, representats per la Società Ragusana di Storia Patria. La primera sessió la va presentar el director del Museu d’Història de Catalunya, Jordi Principal, i va incloure les ponències d’Alejandro Martínez Giralt sobre l’evolució dels Cabrera entre els segles XI i XVI; Francesc Fité i Cristina Masvidal, que van parlar del paper dels Cabrera coma vescomtes d’Àger i Girona; i finalment Mario Orsi va tractar l’expansió marítima de la Corona d’Aragó a la Mediterrània.
Els vestigis de l'antic Palau Vescomtal encara visibles a l'Església Santa Maria A la tarda, sota la conducció de Josep Manuel Rueda, investigador de l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural, els professors Giuseppe Barone i Marco Rosario Nobile (Universitats de Catania i Palerm) van aprofundir en la influència dels Cabrera a Sicília, tant des del punt de vista històric com arquitectònic. La jornada d’ahir dijous es va tancar amb la intervenció de Joaquim Mateu i Jordi Tura, del Museu Etnològic del Montseny, que van presentar l’evolució del castell de Montsoriu, el gran castell feudal dels vescomtes de Girona-Cabrera.
Avui divendres les jornades s’han traslladat a l’Espai Cabrera del Museu Etnològic del Montseny d’Arbúcies, on estava previst posar el focus en el patrimoni, la recerca i el llegat de la nissaga Cabrera. Àngel Vàzquez, tècnic del Consell Comarcal de la Selva, ha presentat La ruta dels Cabrera, vertebració d’un gran projecte turistico-cultural, que incideix en relleu la dimensió patrimonial i turística del projecte.
A continuació, Carme Alòs, Núria Armentano, Robert Porta i Eva Solanes, del Museu de la Noguera, han exposat noves recerques sobre els Cabrera al comtat d’Urgell; Marcella Burderi ha ofert una mirada etno-antropològica sobre la presència dels Cabrera en la mitologia i la tradició popular siciliana; i Arnau Vilella ha presentat els resultats de les darreres excavacions arqueològiques al castell de Palafolls.
Les historiadores Anna Gironella, Maria Ocaña i Imma Ollich han centrat les seves intervencions en figures femenines cabdals com Elionor de Cabrer, així com en la relació dels senyors de Cabrera amb el jaciment arqueològic de l’Esquerda. La sessió s’haurà tancat amb Les poderoses dones de la nissaga Cabrera, a càrrec de Gemma Font i Sandra Pujadas, i la intervenció de Lucia Trombadore, amb una visió literària del món femení medieval.
Com a cloenda, els participants faran aquesta tarda una visita guiada al castell de Montsoriu, símbol de la potència i esplendor dels Cabrera, que servirà per tancar les jornades i reforçar el vincle entre la història, el patrimoni i el territori.