Noticia publicada a la web el 11/27/2025 07:50:45 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Reconeixement a la trajectòria de diverses pintores de Blanes rescatades de l’oblit en un nou acte del 25-N
Organitzat per l’Arxiu Municipal, el seu tècnic de difusió, Aitor Roger, va donar a conèixer artistes com Pietat Fornesa o Margarita Ruiz, entre d’altres
La sala d’actes del Centre Catòlic de Blanes va acollir ahir al vespre un nou acte inclòs al cicle commemoratiu del 25-N, el Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes. Una de les mostres d’aquest tipus de violències és justament la invisibilització que han patit grans noms de dones que al llarg dels segles han despuntat en diferents camps de l’art i el coneixement.
Centre Catòlic, ahir al vespre
Conferència '150 anys de dones pintores Justament per aquest motiu, l’Arxiu Municipal de Blanes va decidir sumar-se als actes commemoratius del 25-N amb l’experiència d’ahir al vespre. El tècnic de difusió cultural d’aquest servei, Aitor Roger, va rescatar de l’oblit diverses pintores relacionades amb Blanes. Una revalorització que va abastar uns 150 anys d’història, recuperada ara per fer-les justícia.
El director de l'Arxiu Municipal i Patrimoni Històric, Toni Reyes,
va donar la benvinguda i va introduir la conferència Abans de donar pas a la conferència, es va encarregar de donar la benvinguda l’arxiver municipal Toni Reyes, qui va destacar la satisfacció de poder contribuir amb l’acte d’ahir a la commemoració del 25-N. En aquest sentit, el director de l’Arxiu i Patrimoni Històric va remarcar la importància de donar visibilitat a les dones que, al llarg de la història, han estat injustament oblidades.
Pietat Fornesa, Margarita Ruiz i d’altres pintores rescatades de l’oblit
Aitor Roger va parlar de diverses artistes que són presents als fons documental de l’Arxiu Municipal de Blanes. D’entre aquestes artistes, va destacar-ne dues en especial. Una d’elles és Pietat Fornesa (Lleida, 1915-Barcelona, 1967). D’ençà que es va establir l’any 1942 a Barcelona, va iniciar un fèrtil període creatiu amb sortides periòdiques a Blanes, Lloret, Cambrils o la Cerdanya.
Pintava paisatges que van caracteritzar la seva obra artística, i sempre va ser reticent a exposar les seves pintures. en vida només ho va fer en dues ocasions, a València i a l’Institut Britànic de Barcelona. Després de la seva mort es van fer diverses exposicions, com la de l’any 1986 al Centre de Cultura de La Caixa; o bé el juny de 2015, amb motiu del seu centenari, se’n va fer una de molt completa a la Biblioteca de Catalunya.
El tècnic de difusió cultural de l'Arxiu Municipal, Aitor Roger,
va ser el ponent de la conferència L’altra artista destacada ahir per Aitor Roger és la il·lustradora Margarita Ruiz Abelló, l’única que segueix en vida de les pintores que van centrar la conferència d’ahir. Nascuda a Blanes i resident al nucli antic de Lloret de Mar, des de fa molts anys compta amb una trajectòria poc reconeguda com a il·lustradora de contes infantils, llibres escolars i postals de Nadal.
Va iniciar la seva carrera com il·lustradora als anys 50, després d’haver-se format a Barcelona, on va coincidir amb d’altres grans artistes com Pilarín Bayés i Roser Capdevila. En l’actualitat Margarita Ruiz té 90 anys i és vídua de Jordi Blanch. Una de les seves professores també va ser la pintora Rachel Russell, una altra dona que va protagonitzar la xerrada ‘150 anys de dones pintores a Blanes’.
Rachel Russell, Lluïsa Vidal i Maria Teresa Bedós
Rachel Russell (North Ockendon, 1888-Blanes, 1957) és coneguda a Blanes sobretot per l’exposició que va organitzar l’any 2006 l’Arxiu Municipal, amb les magnífiques aquarel·les que guardava el reconegut pintor blanenc Rafael Bataller. A l’exposició hi havia una bona representació del llegat de la seva obra artística, una obra que reflexa la mirada i l’estimació d’una il·lustrada anglesa de mitjans del segla XX envers un bocí de la Mediterrània.
El relat de les pintores de Blanes rescatades de l’oblit es va completar parlant de Lluïsa Vidal (Barcelona, 1876-1918), que va passar a Blanes els estius del 1902 al 1906; així com de Maria Teresa Bedós (Sabadell, 1906 – Blanes, 1988). Cal dir que aquesta darrera artista és una de les poques dones que, potser sense voler-ho, va captar l’atenció de tot un poble.
La seva silueta alta i esvelta, el seu vestuari –va ser de les primeres dones al municipi que vestia pantalons-, un aspecte que de jove recordava a les actrius dels anys daurats de Hollywood –amb un cert aire a Katherine Hepburn-, el seu compromís amb la cultura, la passió per la pintura... Tot plegat van contribuir a que se la considerés una dona molt especial.
Abans de la seva arribada a Blanes va assistir a l’Escola de Belles Arts de Sabadell, i més tard va realitzar tres cursos a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. L’any 1930 va fer la seva primera exposició amb dibuixos i pintura. Un any més tard es va establir a Blanes, i això va significar un canvi temàtic de les seves pintures, que es van transformar en temes tradicionals mariners i especialment en marines.
Va conrear l’oli i la pintura al fresc. Algunes de les seves obres es conserven al Museu d’Història de la Ciutat de Girona i al Museu d’Art de Sabadell, així com en col·leccions privades repartides principalment arreu d’Europa, però també més enllà de l’Oceà Atlàntic: Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos, França, Anglaterra i Estats Units.