Gran afluència de públic a l’acte més solemne de la Setmana Santa de Blanes, la Processó del Sant Crist de Divendres Sant
Fran Domínguez ha estat l’encarregat de dur la figura, i des de l’exterior del temple es va poder seguir el moment més intens, quan va carregar a pols la creu que pesa 90 kg, amb una pantalla de vídeo instal·lada a la Plaça de l’Església
La nit d’aquest passat divendres Blanes ha viscut l’acte més solemne de tota la Setmana Santa religiosa, amb la Processó Penitencial del Sant Crist, coneguda també com la Processó del Silenci, que va transcorre pel centre de la vila. Una gran afluència de gent va seguir el recorregut del ritual processional, que es caracteritza pel respecte i veneració que li tenen una gran quantitat de creients.
Processó Penitencial del Sant Cris, divendres a la nit
Fotografies: Aitor Roger Delgado També hi havia altres tipus de públic, atrets en aquest cas per una tradició que està a cavall entre l’acte popular i religiós o que, en tot cas, ha passat a formar part d’un dels atractius de la Setmana Santa. Públic de totes les edats, però sobretot gent gran, es van aplegar per contemplar el pas de la processó, així com per seguir més concretament alguna de les quatre imatges que la composen.
Els Manaies de Blanes van desfilar ahir amb el nou capità, Pau Maresma Mitja hora abans que comencés, els Manaies de Blanes-Legió V Macedònica es van encarregar de fer l’Anunci de la Processó. Els armats van fer el recorregut a pas lleuger, pregonant de manera prou eloqüent que estava a punt de començar l’esdeveniment. El so dels instruments de la banda romana, completada per la llum de les torxes que duien trencant la incipient foscor, va anar posant en situació al nombrós públic que ja estava congregat als diferents carrers del nucli històric per on havia de transcórrer al cap d’uns minuts.
Un cop fet l’anunci, els manaies van tornar al seu lloc d’origen, a la Plaça de l’Església, i van entrar a l’interior de la Parròquia Santa Maria per esperar l’inici de la cerimònia religiosa. Per segon any consecutiu, tota la litúrgia va començar una hora abans que a les últimes dècades: l’anunci es va fer a 2/4 de 9, i la sortida de la processó a les 9 de la nit, per atraure més públic.
Novetats 2026: reforç de la il·luminació i una pantalla de vídeo
El moment més intens previ a l’inici de l’esdeveniment és quan el portador de la Creu del Sant Crist, la figura més destacada de la processó, surt a l’altar on reposa la imatge que haurà de portar a pes durant tot el recorregut. Enguany aquest moment tant intens i solemne l’han pogut seguir una major quantitat de públic, a banda dels que ja omplien l’interior de la parròquia de gom a gom.
Perquè la gent que s’ha de quedar a l’exterior del temple, a la Plaça de l’Església, pogués seguir aquest instant en directe, es va instal·lar una pantalla de vídeo de grans dimensions, on es va anar oferint com el portant del Sant Crist carregava a pols la imatge amb una realització multicàmera. Cal recordar que pesa uns 90 Kg i, per tant, és una operació força feixuga.
Fran Domínguez acompanyat de la seva família ha portat el Sant Crist
Aquest 2026 l’encarregar de dur la creu ha estat Fran Domínguez, de 53 anys i electromecànic de professió. Fa molt de temps que va demanar que l’apuntessin a la llista de voluntaris per dur la creu, tant que no recorda ja quants anys fa d’això, per això va ser una gran alegria per a ell saber que era el seu torn.
Ha dut la creu del Sant Crist, que pesa 90 kilos, acompanyat gairebé de tota la seva família: a les forquetes l’acompanyava el seu fill Andy, i l’altra forqueta l’havia de dur el seu fill Fran, però no li ha estat possible perquè treballa. Enlloc d’ell l’ha dut un company seu, Jordi Sarabia, que fa uns anys ja va dur la creu i sap l’esforç que representa aquesta responsabilitat.
D’altra banda, dos dels quatre cordons que pengen de la creu els portaven la seva dona, Eva Gibert, i la seva filla Maribel. Cal estar en molt bona forma per poder afrontar el repte de dur la creu del Sant Crist durant tot el recorregut, i per aquest motiu Fran Domínguez s’ha estat entrenant els tres darrers mesos per agafar fons a les escales de la Cala Bona.
La percussió de la banda dels Manaies de Blanes, amb un so ensordidor, va acompanyar Fran Domínguez en el moment de carregar la imatge, enmig d’un silenci sepulcral del públic que omplia el recinte religiós. La imatge de la Creu del Sant Crist és la més antiga i venerada de la Setmana Santa blanenca, i es va estrenar en la processó de l’any 1940. Els noms dels aspirants a dur-la queden anotats en una llibreta que es conserva en secret, i fins la mateixa nit de Divendres Sant, quan la imatge esdevé el centre de la processó penitencial, no es desvetlla la incògnita sobre qui serà el seu portant.

Els altres tres passos que completen la processó són els del Natzaret, el Crist Jacent i la Dolorosa. Cadascun dels quatre passos els vetllen les respectives confraries, que l’any 2016 van estrenar els nous penons, els estendards que els identifiquen. Darrera de cada imatge s’hi congreguen els penitents i fidels que segueixen una determinada figura venerada lluint espelmes i, en alguns casos, caminen descalços per complir alguna prometença.
Des de fa uns quants anys els tres passos també han comptat aquest 2026 amb el suport de diverses dones que han portat el Sant Sepulcre, el Natzarè i la Dolorosa al costat dels homes. En total, sumant les 21 dones que també s’ocupen de dur la Mare de Déu a la Processó del Ressuscitat que tindrà lloc demà diumenge, hi ha una cinquantena de dones que porten a pes les imatges a les processons de Blanes, sumant esforços amb els homes.
Els Manaies de Blanes i altres components de la processó
El pas marcial i pausat dels Manaies de Blanes-Legió V Macedònica obre des de l’any 2003 el recorregut de la processó de divendres sant. El rítmic caminar dels soldats romans, acompanyat de la banda de percussió, tan sols s’atura en diversos trams perquè els armats dibuixin figures i formacions militars com ara l’aspa o molinet, el pop, la fila índia o la cremallera. També va ser una nova ocasió per poder veure en acció al nou capità, Pau Maresma.
Al llarg de la processó van haver diverses intervencions de la Capella de Santa Cecília, dirigida pel músic i compositor blanenc Mario Ros. Interpretaven peces religioses, entre elles el popular Miserere escrit pel blanenc d’adopció Mossèn Joan Batlle. Cal recordar que curiosament, temps enrere, qui s’encarregava de dirigir la Capella de Santa Cecília era la seva mare, Maria Rosa Vidal.
L’altre ingredient musical el van aportar novament els intèrprets de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria, que tancaven la comitiva amb un repertori que també contribueix a que l’atmosfera sigui solemne. La processó ha seguit aquest 2026 el mateix recorregut dels darrers anys: sortida des de la Plaça de l’Església, Carrer Ample, Passeig de Dintre, carrers Muralla i Raval, i tornada a la Parròquia Santa Maria.