---

Blanes-Ardales: Un pont de mil quilòmetres. 2005.

Blanes-Ardales: un pont de mil quilòmetres.

Lloc: Sala Municipal d’Exposicions Maria Lluïs Garcia-Tornel i Oms

Dates: del 25 de febrer al 20 de març de 2005

Aquesta exposició fou fruit d’un primer estudi de la relació que existeix entre dos pobles: Ardales (Màlaga) i Blanes (Girona). L’inici dels vincles entre les dues comunitats cal cercar-los a finals de la dècada dels anys quaranta del segle XX, quan uns joves d’Ardales que buscaven un futur millor varen decidir fer cap en un poble de la costa catalana on tenien un parent destinat com a Guàrdia Civil. Aquesta primera cèl·lula instal·lada a Blanes farà de detonant perquè a Ardales es generi un efecte de “bola de neu” pel qual s’iniciarà una incessant i espontània sortida de població amb la vista i les expectatives posades en el nou horitzó que significava Blanes. Posteriorment, el temps i els condicionants econòmics i socials dels períodes de la Postguerra i el Desarrolismo han anat fent el pòsit necessari perquè les dues poblacions s’hagin anat descobrint, adaptant i acceptant. Un procés que ha generat una gran diversitat de lligams personals i institucionals. Precisament, l’objecte d’aquesta exposició era posar de manifest tots aquests lligams.

Dues o tres generacions més tard, què en queda d’aquest trasllat de població rural tan important? Què en queda, del trasbals emocional del canvi i del procés d’aclimatació de tanta gent a una nova societat? Què en saben els joves dels dos pobles, d’aquesta gran mudança vital? Per explorar-ho vam voler comptar amb la memòria viva, amb la mateixa experiència dels protagonistes. Per això, el primer apartat de l’exposició el vam dedicar al fet migratori ardaleny cap a Blanes, a les experiències viscudes pels centenars de persones que varen canviar la terra dels records per una altra d’esperança. Vam intentar rememorar els motius de la marxa, el llast del viatge, la importància de la feina, el seus barris, les seves llars i, finalment, les relacions amb la gent i la cultura del país d’acollida.

La precarietat de les primeres condicions materials i l’esforç per superar-les és el que aquests ardalenys tenien en comú amb la resta de la població immigrada. És per això què en referir-nos a aquest cas concret moltes de les seves característiques són perfectament extrapolables a la resta de la immigració rural espanyola que va recalar a Blanes durant aquells anys.

Si el primer apartat de l’exposició es referia al passat, l’altre gran apartat era el que dedicavem al present. És a dir, a la relació que hi ha entre Blanes i Ardales més enllà de l’etapa migratòria. A com actuen i es relacionen els blanencs d’arrel ardalenya entre ells i amb la terra dels seus avantpassats. Per entendre-ho, ens vam acostar a l’Asociacion de Ardaleños y Amigos de Ardales de Blanes i vam posar l’accent en els actes d’agermanament entre les dues viles així com en els intercanvis d’escolars.

És un fet que de la interacció de més de mig segle entre els elements nouvinguts durant aquests anys cinquantes i seixantes i els elements autòctons n’ha sorgit una societat diferent i nova: la societat catalana i blanenca que avui coneixem. Això pot ser important de recordar en uns moments en què estem vivint un nou cicle migratori, però ara amb fluxos de població provinents de mig món. Com ha dit l’escriptor suís Max Frisch referint-se a l’actitud dels europeus: “volíem mà d’obra i ens varen arribar persones”. Així doncs, per posicionar-se assenyadament davant d’aquesta nova integració potser convindria no perdre de vista les vicissituds que no fa gaires anys varen passar molts familiars, amics i coneguts nostres que, d’immigrants, també varen fer el recorregut a ciutadans.

En definitiva, aquesta exposició volia ser una petita aportació al coneixement de les relacions que s’han establert entre dues comunitats unides a través del fet migratori. Naturalment, sense deixar de banda la voluntat de perpetuar la memòria de les persones que varen venir a guanyar-se la vida i a establir-se a Catalunya i que amb el seu esforç han ajudat a construir tant la ciutat com la societat que tenim.

Index Exposicions