El llegat dels americanos

Havent fet més o menys fortuna els indians que van tornar d’Amèrica a Blanes van contribuir a desenvolupar una arquitectura pròpia, que encara avui es distingeix en alguns barris. Tot i que amb el boom turístic de fa mig segle algunes van ser enderrocades, aquest passeig us permetrà conèixer més d’una dotzena d’espectaculars cases d’alguns dels blanencs que més es van enriquir durant el segle XIX, gràcies als negocis que van engegar a l’Havana. La gran majoria de blanencs es dirigiren a Cuba, però altres destins també van ser Puerto Rico, l’Argentina, Uruguai o Veneçuela. Normalment marxaven reclamats per parents o amics que els facilitaven feina i una via d’integració en la nova societat.

Avui el llegat dels americanos a Blanes el podem rastrejar a través de les cases que queden en peu, a partir dels edificis que patrocinaren o a partir de la documentació que conserven els seus descendents o l’Arxiu Municipal.

Ruta Joaquim Ruyra

Ruyra fou un autor d’una producció molt curta, però alhora d’una altíssima qualitat literària. Les seves narracions foren un referent estilístic i representen tot un model de llengua. Escriptor d’una gran exigència i molt perfeccionista, buscava sempre la paraula més adient per a cada circumstància. Més enllà del mar, Ruyra ens parla de la infantesa, del naixement del desig sexual, del món dels somnis…

L’èxit literari que obtingué Joaquim Ruyra amb la seva primera obra, Marines i boscatges (1903), fou rotund. Aquest llibre és un recull de 15 narracions curtes amb el mar i la seva gent com a grans protagonistes. Les seves altres dues grans obres en prosa van ser La Parada (1919) i Entre Flames (1928). L’any 1920 va refer Marines i boscatges: en va corregir els errors lingüístics i hi va afegir la narració “L’idil·li d’en Temme”, ambientada a la cala sa Forcanera, llibre que fou rebatejat amb el títol Pinya de Rosa. Són molts els racons i els personatges blanencs que van inspirar el Mestre Ruyra i que trobem en els seus relats.

Ruta literària

Poques ciutats poden presumir d’haver acollit i haver estat font d’inspiració d’escriptors tan prolífics com els que han passejat les seves llibretes i plomes per Blanes. Com va dir l’escriptora Montserrat Roig “és una vila farcida d’història i de literatura”. Certament, els blanencs ens podem enorgullir d’haver vist néixer o acollir a un gran número d’escriptors i artistes. Entre els literats de més relleu destaquen Josep Maria de Sagarra, Joan Maragall, Roberto Bolaño, Ferran Agulló o els blanencs Joaquim Ruyra, Vicenç Coma Soley, Josep Cortils i Vieta, Josep Alemany Borràs, Joan Ribas Carreras o Pere Puig i Llensa. I artistes tant destacats com Lluïsa Vidal, Àngel Planells, Maria Teresa Bedós o Joan Roig i Soler, pare dels germans Emerencià i Josep Roig i Raventós.

A les pàgines de moltes novel·les hi figura Blanes com a imaginari i escenari de les aventures dels seus protagonistes. A més, la vila ha tingut notables tertúlies literàries, s’hi han celebrat Jocs Florals i al 1920 hi va veure la llum la revista Recull, que encara avui és vigent. La revista va donar origen als veterans premis literaris Recull, uns dels més importants del país en llengua catalana. En aquest itinerari us proposem passejar per la ciutat de la mà d’alguns dels literats que hi han viscut, aturant-vos a diversos punts emblemàtics que han marcat per sempre el seus relats.

Ruta Roberto Bolaño

Aquesta ruta temàtica ressegueix els espais vitals del poeta i novel·lista xilè Roberto Bolaño, que va arribar a Blanes el 1985 i se la va fer seva fins que hi va morir el 2003. Cadascun dels espais de la ruta va acompanyat de textos de l’autor de procedència diversa: entrevistes, articles periodístics, novel·les… Les fotografies que els acompanyen acosten el paisatge urbà al visitant d’una manera vivencial, i mostren els canvis que han patit alguns indrets amb el pas del temps. A l’obra de Bolaño, són molt abundants les referències a Blanes i l’escriptor en va destacar el caràcter divers, plural i tolerant de la vila. La ruta, que s’inicia a l’estació de tren, passa per una vintena de localitzacions en què hi ha l’empremta de Bolaño com ara casa seva o el seu darrer estudi a la Rambla Joaquim Ruyra i en llocs freqüentats per ell com la farmàcia Oms, la papereria Bitlloch, l’Antic can Dimas o la papereria Sant Jordi, entre d’altres.

Ruta Vescomtes de Cabrera

La historia de Blanes està lligada per sempre més al vescomtat de Cabrera, que va ser una de les senyories feudals més importants de Catalunya. Va funcionar com a tal durant més de 900 anys, des del s. XI al s. XIX. El vescomtat era gairebé un estat dintre l’estat, amb la seva administració, la seva fiscalitat, el seu exèrcit i la seva justícia.

Els vescomtes només devien obediència al rei com a vassalls seus. La seva petja en el territori encara avui és ben visible com els castells o viles on hi van residir o dominar com el castell i vila de Blanes, però també a d’altres municipis com Hostalric, Anglès, Vidreres, Palafolls i Torelló, entre d’altres. Hostalric va ser sempre la capital administrativa fins l’extinció de les senyories. Però a partir del segle XIV la Cort es va traslladar a Blanes, capital marítima i comercial del vescomtat.

La petja de l’època dels vescomtes de Cabrera encara avui es ben viva per les terres del vescomtat i també a Blanes, i aquesta ruta us portarà per diversos elements que testimonien aquest llegat i que es poden resseguir en la trama urbana de la ciutat.