---

Campanya d'estalvi d'aigua

SIGUES RESPONSABLE AMB EL CONSUM DE L'AIGUA

Les reserves hídriques i els ecosistemes
El que s'està fent
Com podem estalviar aigua facilment?

Les reserves hídriques i els ecosistemes

L’aigua és un recurs limitat, i molt més en un territori sotmès a la influència mediterrània on les sequeres són un fet habitual. El riu La Tordera, amb una conca de 895 km² d’extensió i amb una longitud aproximada de 38 km i una amplada màxima de 30 km, és una clara mostra d’aquest fet. Al seu curs baix, l’aigua superficial només s’hi veu fluir després de fortes pluges. Tanmateix, en profunditat l’aigua transcorre i s’hi emmagatzema en el que anomenem l’aqüífer . És a dir, a aquell estrat o formació geològica que permet la circulació de l’aigua pels seus porus o esquerdes, i fa que l’home pugui aprofitar-la en quantitats econòmicament rendibles per les seves necessitats.

A la zona al·luvial del curs baix de la Tordera, compresa des de l’ estretament de la vall, a les rodalies de Fogars de Tordera, fins al mar, l’embassament subterrani d’aigua (o aqüífer) és molt important.

Després de l’estretament de la vall a Fogars fins al poble de Tordera, l’aqüífer és únic i lliure, i la quasi totalitat dels seus al·luvions estan constituïts per nivells de graves gruixudes. En canvi, aigües avall de Tordera i fins al mar es troben un o diversos nivells d’argiles negres, sovint amb sorres molt fines, i que separen l’aqüífer superficial del profund, considerats tots dos com a continus.

La zona de recàrrega de l’aqüífer del delta de la Tordera es realitza mitjançant la infiltració de l’aigua del riu dins del llit del mateix riu. Per la zona de descàrrega de les aigües de l’aqüífer s’efectua en el mar.

Al delta hi ha un problema d’intrusió marina a l’aqüífer, és a dir, que es produeix una entrada d’aigua salada terra endins que desplaça l’aigua dolça. La zona de contacte entre l’aigua salada i la dolça s’anomena zona de barreja. Aquesta zona és una zona de transició no brusca entre els dos tipus d’aigua. Els problemes d’intrusió marina que es presenten en el delta són en relació amb l’aqü ífer profund i estan localitzades a 2 km del delta.

Amb el fenomen de la intrusió salina, l’explotació de l’aigua de l’aqüífer del delta de la Tordera és cada cop més dificultosa i, a vegades, impossible de realitzar. Les comunitats vegetals pateixen aquest fet i se’n ressenten, la qual cosa pot provocar a la llarga alteracions a la fauna associada.

L’equilibri de l’aigua dolça-aigua salada en els aqüífers costaners és en funció del cabal de l’aigua dolça que es vessa al mar. Si s’estableixen captacions d’ aigua, es redueix aquest flux i, per tant, s’ha de buscar una nova posició de la zona de barreja, tal que suposi una major penetració ; de l’aigua al mar. Si les extraccions superen la recàrrega de l’aqüífer, no és possible establir cap mena d’ equilibri i, l’aigua de mar penetrarà, lentament però de forma continuada, fins a assolir les captacions

El que s'està fent a Blanes

Els dipòsits al·luvials procedents de l’acció del riu Tordera formen l’aqüífer del delta de la Tordera. Aquest s’explota intensament per abastament urbà de nombrosos municipis, per a usos industrials i per a rec agrícola. Així doncs, sabent que els tres darrers anys han estat especialment secs, hi ha dades objectives per suposar que actualment s’estan explotant els recursos no renovables de l’aqüífer. Com a conseqüència d’aquesta sobreexplotació que pateix l’aqüífer és d’ esperar que s’hi accentuï la intrusió salina, fet que s’evidencia a la planta potabilitzadora de Blanes, on l’aigua extreta presenta un elevat contingut de clorurs.

Davant d’aquesta sobreexplotació de l’aqüífer amb la seva consegüent salinització, sorgeix la necessitat de buscar noves fonts d’abastament per als diferents sectors de la demanda.

LA DESSALADORA

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va projectar construir la Dessaladora o Instal·lació per al Tractament d’Aigua Marina (ITAM) per poder solucionar el problema de l’escassetat d’aigua a la conca baixa de la Tordera. Aquesta instal·lació es troba ubicada al terme municipal de Blanes.

En la primera fase es preveu produir un cabal de 10 hm³ anuals d’aigua per al consum, que es distribuirà entre les poblacions de la Costa Brava Sud i l’Alt Maresme.

Per aquesta primera fase s’han construït 10 pous a primera línia del litoral blanenc. En cas que fos necessari, es podria desenvolupar la segona fase per la qual caldria construir 10 nous pous al litoral de Malgrat i, així, poder duplicar el cabal tractat.

L’ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS – El TRACTAMENT TERCIARI

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Blanes (EDAR), la gestió de la qual depèn del Consorci de la Costa Brava, va entrar en funcionament l’any 1998. La depuradora es va inaugurar amb el funcionament d’un tractament primari i d’un tractament secundari de l’aigua depurada. Disposava, a més, d’un sistema pioner a Catalunya de tractament dels fangs generats a la pròpia planta, consistent en un sistema de digestió anaeròbia i posteriorment aeròbica amb barreja de restes vegetals per convertir-los, finalment, en adob apte per a l’agricultura. L’aigua depurada que sortia del tractament secundari s’abocava al mar a través d’un emissari submarí.

L’any 2001 es fa el projecte per dur a terme la construcció del tractament terciari, que ha de permetre regenerar part de les aigües tractades per poder ser reutilitzades com a font d’abastament per a rec i/o per ser abocades al riu i, així, afavorir la recuperació dels aqüífers de la zona. Aquest tractament va entrar en funcionament a principis del 2002.

La reutilització de les aigües té unes avantatges clares a la zona de la baixa Tordera:

1. Garanteix un volum d’aigua de rec de bona qualitat
2. Disminueix la necessitat d’extracció d’aigua dels pous

EL MANTENIMENT DE LA XARXA D’ABASTAMENT

El manteniment de la xarxa d’abastament és a càrrec de l’empresa Aigües Blanes, SA. Per tal d’evitar al màxim les pèrdues d’aigua, es realitzen tot un seguit d’accions, tant de millora i manteniment com de controls permanents i periòdics de la xarxa i els seus equipaments.

La millora i el manteniment de la xarxa consisteix bàsicament a substituir els elements –canonades, vàlvules, reductores, bombes, ...- que, després de realitzar els controls preventius, es preveu que poden ser possibles punts de futures fuites o mal funcionament per l’explotació del servei.

Els controls permanents són tots aquells que es realitzen en temps real, i faciliten informació del comportament de la xarxa. Per aquest fi, Aigües de Blanes SA té en servei un sistema de telecontrol, amb un seguit d’ aparells – sensors de pressió, cabalímetres, controladors, ...- instal·lats en els punts estratègics i de maniobra que, mitjançant via ràdio o GSM, envien contínuament les dades de l’estat de la xarxa al control de l’ ETAP –Estació de Tractament d’Aigua Potable- per analitzar les dades i prendre les mesures d’actuació oportunes.

Igualment, també es realitzen controls periòdics de l’estat de la xarxa, per detectar possibles fuites i per millorar el funcionament de la distribució. Entre d’altres, es realitzen accions com :

• Detecció acústica de fuites d’aigua.
• Correlació assistida per ordinador per localitzar fuites.
• Control de pressions a les reductores i diferents punts de la xarxa.
• Controls de cabals de sortida dels diferents dipòsits.
• Controls de flux de clavegueram, per localitzar fuites d’aigua que no aflorin al paviment.
• Controls d’hidrants, boques de rec, fonts d’aigua per consum de boca i fonts ornamentals.
• Lectures de cabals i pressions de la xarxa, com a valors indicadors de possibles variacions en la distribució.

è I si descobriu alguna fuita d’aigua al carrer, aviseu ràpidament el servei d’avaries d’Aigües Blanes, tel. 972 33 39 14.

ACTUACIONS PER POTENCIAR L’ESTALVI D’AIGUA A BLANES

Campanyes a l’estiu:

Platges:

	Mitjançant unes plaques instal·lades a les dutxes i rentapeus es recomana fer un ús responsable de l’aigua. La instal·lació de comptadors a les dutxes possibilitarà fer un estudi del consum d’aigua que es realitza per aquest mitjà.

Fullet informatiu amb el rebut de l’aigua : Els mesos d’estiu, es fa arribar als ciutadans de Blanes, juntament amb el rebut de l’aigua un fullet informatiu amb alguns consells sobre com reduir el consum d’aigua a les llars.

Com podem estalviar aigua facilment?

A casa

1. Repareu totes les aixetes i cisternes que degotin. (Una aixeta que degota pot perdre fins a 50 litres d’aigua al dia i una cisterna en pot perdre fins a 250)
2. Procureu utilitzar la rentadora i el rentaplats només quan siguin plens.
3. No feu servir l’aigua de l’aixeta per descongelar aliments.
4. Dutxeu-vos enlloc de banyar-vos. (Estalviareu 100 litres d’aigua).
5. Tanqueu l’aixeta mentre us ensaboneu, us renteu les dents o us afaiteu. (Una aixeta oberta gasta 10-20 litres d’aigua per minut).
6. Tireu de la cadena del wàter només quan sigui necessari; no el feu de servir de cendrer o paperera. (Estalviareu els 10-15 litres d’aigua que conté la cisterna).
7. Utilitzeu el wàter per a la seva funció. (Estalviarem problemes a les depuradores i contribuirem a no contaminar l’ aigua).
8. Consulteu al vostre instal·lador per a les novetats del mercat. (Hi ha cisternes amb doble descàrrega d’aigua i electrodomè stics de baix consum).
9. Utilitzeu aparells amb etiqueta ecològica. (Renoveu els vostres aparells – aixetes, dutxes i cisternes- per altres de més moderns i eficients).

A la terrassa i al jardí

1. Intenteu regar a primera hora del matí o al capvespre. (Si regueu en hores de sol, un 30% de l’aigua s’evaporarà).
2. Utilitzeu l’escombra en lloc de la mànega per netejar patis i terrasses.
3. Planteu espècies autòctones (També són decoratives i segurament consumeixen menys aigua).
4. Regueu una vegada cada dos o tres dies a l’estiu. (Si ho feu més sovint, les plantes no aprofiten tota l’aigua i correu el risc d’afavorir malalties per fongs).
5. Potencieu els sistemes de rec per degoteig, aspersors, difusors, etc. permeten optimitzar l’eficiència de l’aigua. (No és aconsellable el rec a manta o per gravetat).
6. Ajusteu els aspersors perquè no reguin més superfície que aquella on hi ha el jardí . (No serveix de res mullar carrers, voravies, etc.).
7. Feu una petita excavació pendent amunt o prop de la soca dels arbres o dels arbusts. (Podreu abocar-hi l’aigua de rec i així escolarà millor terra endins).
8. Agrupeu les plantes segons les seves necessitats d’aigua. (Si les que en necessiten més estan juntes, no caldrà regar tant les altres zones).
9. Situeu la gespa i les espècies d’un consum d’aigua més elevat als llocs més humits o als espais on l’aigua s’acumula.
10. Esmeneu, si cal, el vostre sòl perquè així ajudareu que retingui durant més temps l’aigua. (Els sòls sorrencs demanen més recs. Els sòls lleugerament argilosos retenen molt millor l’aigua).
11. Efectueu periòdicament esmenes amb fems o compost al terreny. (Conservarà molt millor la humitat si està ben adobat amb matèria orgànica)
12. Conserveu les superfícies on no tingueu plantes amb el terra treballat i esponjat, que no faci crosta superficial. (Això farà disminuir les pèrdues per evaporació).
13. Pareu sempre atenció a les previsions meteorològiques . (Si ha de ploure, no cal que regueu).
14. Ensenyeu a aturar els aspersors automàtics a la gent que us envolta. (És convenient que en cas de pluja sobtada algú pugui tancar els sistemes de rec).
15. Ajusteu el programa dels aspersors a l’època de l’any en què us trobeu. (A l’hivern els recs hauran de ser més curts i distanciats l’ un de l’altre).
16. Instal·leu un petit dipòsit que reculli l’aigua que s’ escorre per la teulada i les canaleres al vostre jardí particular . (Més tard serà profitosa per regar).
17. Si disposeu d’aigua de baixa qualitat, utilitzeu-la per regar i reserveu la bona per beure.
18. Reduïu les superfícies on s’ha plantat gespa i substituï u-les per plantes silvestres o per zones amb graves, o amb triturats de fusta, a les quals gairebé no els cal manteniment. (La gespa vol uns 400l/dia per cada 100 m²).

A l’aigua no hi llenceu mai:

• Residus sòlids: utilitzeu un petit contenidor al bany per llençar-hi bastonets per les orelles, gases, compreses, preservatius i plàstics.
• Cigarretes: En contacte amb l’aigua alliberen substàncies contaminants. llenceu-les a les escombraries un cop estiguin ben apagades.
• Medicaments: Dissolts en l’aigua poden afectar la salut i el medi ambient. porteu els medicaments caducats o defectuosos a la farmàcia.
• Olis, pintures i dissolvents: Porteu les restes d’olis, pintures i dissolvents a les deixalleries municipals.