Descripció : L’inici d’aquest recorregut és la capella de l’Esperança i finalitza a la cala de Sant Francesc. El camí transcorre per darrere del port i es poden gaudir de vistes magnífiques de la badia de Blanes.

Punts d’interès del recorregut: Capella de la Nostra Senyora de l’Esperança, documentada des del seg. XVII i decorada a l’estil mariner.
Jardí Botànic Marimurtra, iniciat el 1921, és un dels jardins botànics amb renom europeu.
Ermita de Sant Francesc, construïda el 1681 i situada al capdamunt de la cala que porta el mateix nom.
Cala de Sant Francesc, amb un paisatge tan únic i tradicional de la Costa Brava, disposa d’un petit passeig entre les roques.

Descarrega futlletó

Descripció : Aquest itinerari comença al primer trencant a l’esquerra del camí que condueix a la cala de Sant Francesc i acaba al castell de Sant Joan.

Punts d’interès del recorregut :Capella de la Nostra Senyora de l’Esperança, documentada des del seg. XVII i decorada a l’estil mariner.
Jardí Botànic Marimurtra, iniciat el 1921, és un dels jardins botànics amb renom europeu.
Ermita de Sant Francesc, construïda el 1681 i situada al capdamunt de la cala que porta el mateix nom.
Cala de Sant Francesc, amb un paisatge tan únic i tradicional de la Costa Brava, disposa d’un petit passeig entre les roques.

Descarrega futlletó

Descripció : L’inici de l’itinerari es troba al carrer Ample, situat al centre de la ciutat, on s’haurà de pujar pel carrer del Raval per anar a parar al camí de Santa Bàrbara. Des d’aquí es va fins a Lloret de Mar.

Punts d’interès del recorregut: Caves Mont-Ferrant, primera empresa d’Espanya en elaborar vi escumós (cava), situada al carrer de l’Abat Escarré. Per accedir-hi s’ha de fer un petita sortida del recorregut abans d’enfilar la pujada de Santa Bàrbara.
Ermita de Santa Bàrbara, conjunt d’edificacions format per la capella de Santa Bàrbara (segle XII), una casa i una torre de defensa (segle XVI).
Jardí tropical Pinya de Rosa, amb més de 7.000 espècies diferents.
Cales de Treumal i Santa Cristina.
Ermita de Santa Cristina, d’altar neoclàssic.

Descarrega futlletó

Descripció : Passeig des del centre de la vila per la façana sud de Blanes fins al delta del riu Tordera.

Punts d’interès del recorregut :Conjunt rocós de Sa Palomera, roques que marquen l’inici de la Costa Brava i des de les quals s’obté una magnífica vista de Blanes.
Barri de s’Auger, tradicional barri de pescadors i mariners.
Passeig de la Marina i de s’Abanell, trams de passeig de la façana sud de la vila.
Conjunt de cases Nostra Senyora del Vilar, característic conjunt de cases baixes al voltant de la plaça de l’església de la zona.
Desembocadura de la Tordera, interessant hàbitat vegetal i animal. Delta del riu que separa les províncies de Girona i Barcelona.

Descarrega futlletó

Descripció : Passejada pels carrers del nucli històric de Blanes.

Punts d’interès del recorregut : “La plaça”, mercat diari de fruita i verdura dels horts de Blanes i la rodalia.
Font de la Mina Cristal·lina, construïda el 1854.
Casa Tordera, cada d’estil modernista edificada el 1908.
Casa de la Vila, construïda a finals del segle XVI per a les dependències del govern local.
Conjunt de cases senyorials de la vila, al carrer Ample.
Imatges de Sant Bonós i Sant Maximià, copatrons de la vila.
Font Gòtica, construïda al segle XV, peça excepcional del gòtic civil.
Casa Orench, construïda el 1926.
Conjunt de cases medievals, també al carrer Ample.
Església parroquial i antic palau dels vescomptes de Cabrera, magnífics vestigis del gòtic del segle XIV.
Plaça de la Verge Maria, plaça on antigament es feia la venda de peix i racó on es conserva una de les entrades a l’antiga vila de Blanes emmurallada.
Plaça dels Dies Feiners, indret on es feia mercat a l’edat mitjana.
Capella de l’Antiga, possiblement l’ermita més antiga de la vila.
Hospital de Sant Jaume, construït el 1913.

Descarrega futlletó

Descripció :Durant el segle XIX prop de 2.000 blanencs van emigrar a Amèrica per fer fortuna. La majoria d’aquests americans no van aconseguir grans fortunes, però sí una renda suficient per dur una vida còmoda. Els pocs que van fer grans fortunes van construir-se la casa d’estiueig a la vila, generalment al Passeig de Mar o al carrer Esperança, d’estil antillà. A més, val a dir que alguns dels indians van participar i fomentar la vida cultural blanenca amb l’ajuda econòmica que van aportar. Per exemple, van col·laborar amb la creació i la millora de l’Hospital Sant Jaume, el Colegio Blandense, les caves Mont-Ferrant, el Santuari del Vilar, la Parròquia de Santa Maria o la Casa de la Vila.
El llegat dels americans a Blanes queda palès a través de les cases que queden en peu, moltes de les quals es van enderrocar durant el boom demogràfic i turístic de la segona meitat del segle XX, i també a través de la documentació que conserven les famílies i l’Arxiu Municipal.

Punts d’interès del recorregut :

• Can Alemany (carrer Dr. Xavier Brunet, 17). Construïda per Joan Alemany i Font amb la fortuna aconseguida amb el seu negoci de licors de l’Havana.
• Can Massó (passeig de Dintre, 2). Casa construïda com a dot de casament de Felisa Massó, filla dels hereters de la gran fortuna aconseguida per Salvador Massó.
• Ca la Teresina Savoia (passeig de Dintre, 26). Domicili del matrimoni format per Teresa Ferrer i el prestigiós doctor Joaquim Albareda.
• Can Nonell (carrer Esperança, 8). Entre els americans més rics de Blanes trobem els germans Josep i Francesc Nonell, enriquits gràcies als seus negocis a l’Havana i, posteriorment, a Barcelona.
• Can Gallet (carrer Esperança,14). Una de les cases més luxoses, que va construir Bonaventura Puig Torrent, alcalde de la vila el 1898, en tornar de Cuba.
• Can Panxo Gordo (carrer Esperança, 24). Gràcies als beneficis obtinguts en regentar una bodega a l’Havana, Francesc Vieta Ribas va construir-se aquesta casa, de la qual se’n conserva la façana principal.
• Ca l’Andreu (passeig de Dintre, 34). Construïda per Josep Andreu Ferrer, aquesta casa va servir de residència d’estiueig del poeta Joan Maragall.
• Casa de l’estrella (carrer Esperança, 36). Residència d’Emília Granés Vieta, l’origen del nom de la qual prové dels nombrosos racons que conté la casa amb aquesta forma.
  Can Vieta (passeig de la Mestrança, 88). Josep Vieta Llinàs marxà a Cuba, on va invertir en tramvies i va regentar un negoci d’ous a gran escala.
• Altres cases que es conserven de la vinculació directa de les famílies blanenques amb ultramar:
• Can Bitlloch (carrer Bellaire, 37).
• Can Pa i alls (carrer Esperança, 55).
• Can Capó (passeig de la Mestrança, 83).
• Cal Rosa (carrer Anselm Clavé, 24).